Els envejosos que asseguren que el Parlament català no serveix de res, s’estan quedant sense arguments. Fa uns dies sortia a la llum que un munt dels seus funcionaris cobren opípars emoluments sense anar a treballar. Això ja justificaria per si sol l’existència del Parlament però, per si no fos prou, aquesta setmana s’ha sabut que la cambra catalana repararà la memòria de les dones que van ser acusades de bruixeria, farà quatre o cinc segles, potser algun més, és igual, Catalunya necessitava aquest debat i el necessitava ja.

Promouen el debat ERC, Junts, CUP i En Comú Podem, demostrant que, quan es tracta de problemes urgents, els nostres polítics es posen ràpidament d’acord, sense importar que siguin de dretes o d’esquerres, llacistes o no.

- A Olot, una dona va ser acusada de bruixeria el 1615- revelarà des de la tribuna un diputat, els ulls enrogits de tant plorar recordant aquell fet.

- Això és culpa del patriarcat- bramarà des de l’escó una senyoreta de la CUP.

- Independència! -cridarà un de Junts, com sempre sense saber què es discuteix però amb la paraula adequada a punt.

I així anirà transcorrent la sessió. Les discussions es preveuen molt renyides, entre els que consideren que no s’han de rostir dones per més bruixes que siguin, i els que sostenen que a l’hivern és una forma com una altra qualsevol d’escalfar l’ambient. És d’esperar que al final s’imposi la raó i, encara que sigui ajustadament, l’aquelarre, dic la sessió plenària, acabi amb una resolució digna.

- Aquest Parlament considera que cremar dones a la foguera és molt lleig (grans aplaudiments dels diputats i diputades posats dempeus)

Tal resolució, a més de ser l’enveja del parlamentarisme mundial, establirà jurisprudència, així que, d’ara endavant, a Catalunya no es cremaran més bruixes. Ni tan sols les penjarà, perquè vegin vostès si serà útil la sessió bruixeril. L’ideal seria que tingués lloc de nit i a la llum de les espelmes, si es tracta de celebrar sessions de cara a la galeria, almenys que acompanyi l’attrezzo. Posats a fer, no estaria de més que alguna diputada arribés al Parlament a dalt d’una escombra, així la premsa es faria ressò de l’assumpte.

El que sí que és cosa de bruixes, és que es donin per perduts els 9,5 milions malversats en el referèndum de l’1-0, i sense necessitat de ficar en una olla ulls de colobra, plomes de corb i un parell de gotes de sang de donzella. Ha estat suficient que el govern espanyol digui que aquests diners eren de la Generalitat i que allà ella com se’ls gasti. Cosa que és mentida, perquè aquests 9,5 milions eren de tots els catalans, però tant és, hamalahí, hamalahá, res per aquí, res per allà, els milions han desaparegut. Tonto l’últim.

Gràcies a debats com el de la bruixeria, es parlarà poc de la corrupció que assota Catalunya. Segons van apareixent nous casos, es coneix que aquí fins i tot el llacista més inútil s’omple les butxaques. I sense necessitat de beuratges ni ungüents, n’hi ha prou de tenir carnet del partit. Això sí que és màgia negra.