El govern espanyol ha regulat (per fi!) el preu dels tests d’antígens. Amb l’òmicron campant entre nosaltres són un bé de primera necessitat, qui més ni menys se n’ha hagut de fer algun en les darreres setmanes. L’executiu ha anat molt tard, però quan s’hi ha posat, sembla que no ha estat tan complicat fixar un topall econòmic per evitar l’especulació.
Que no són també de primera necessitat serveis com la llum, el gas o l’aigua? O els productes sense gluten, que segons un estudi de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya són un 331% més cars que els que en contenen?
I les compreses i tampons que la meitat de la població ha de fer servir cada mes uns 40 anys de mitjana i que ni tan sols estan gravats amb l’IVA superreduït, sinó amb el 10%, com una entrada de cinema? De moment, la «taxa morada», que pretenia baixar al mínim els impostos d’aquests productes d’higiene femenina i dels bolquers, ha tornat a quedar fora dels pressupostos de l’Estat.
Tot això no és tant o més necessari que un test? No es pot fer res perquè una part de la societat no en quedi exclosa perquè no s’ho pot permetre? És fantàstic que el govern es mogui contra el preu abusiu d’un bé de primera necessitat. Ara ja sap el camí per posar-se a treballar en la resta.
