L’eòlica marina, una aliada de la biodiversitat

Nego la major. Les energies renovables no són una amenaça per a la biodiversitat. Al contrari: són les seves aliades. Són, de fet, una de les defenses més grans que té la biodiversitat davant els efectes destructius que aquesta ja està patint pel canvi climàtic.

Les renovables són una de les poques armes que té la humanitat per intentar frenar l’augment de la temperatura del planeta i els seus oceans, l’extinció i les migracions anòmales d’espècies, la colonització per espècies invasores, la modificació de les corrents, l’acidificació dels mars, les sequeres, els fenòmens climàtics catastròfics i la resta d’impactes negatius que ja estem vivint.

Si prescindim de la instal·lació de renovables a gran escala, aquesta biodiversitat, aquests paisatges, aquesta agricultura i aquestes platges que volem protegir, seguiran degradant-se. Duraran només unes dècades més, com assenyala el darrer informe del Panell Intergovernamental de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Per això, fins i tot si acceptem que el desenvolupament de qualsevol projecte de renovables pugui tenir cert nivell d’impacte paisatgístic o sobre la biodiversitat local, la relació entre aquest impacte i la protecció a la biodiversitat és àmpliament favorable a la segona. A curt, mitjà i llarg termini.

Recentment el president Pere Aragonès va afirmar, en relació al projecte Parc Tramuntana, que «propostes com el parc eòlic marí a Roses són positives en la necessària transició energètica. Hem d’assumir que el paisatge canviarà».

Tot i això, els opositors a aquesta iniciativa ara adapten el seu discurs, argumentant que aquesta instal·lació renovable no seria compatible amb el medi natural. En aquest discurs han trobat el suport d’un sector ecologista que, conscientment o no, actua d’esquenes a la veritable i imminent amenaça per a la biodiversitat i la conservació dels espais marins: el canvi climàtic. Davant això, resulta inevitable qüestionar-se quin ha de ser el rol de científics i ecologistes en la transició energètica.

Així mateix, un grup de prestigiosos científics ha presentat un estudi rebutjant l’eòlica marina al Golf de Roses –recordem que és l’única ubicació possible segons el criteri científic dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM)–. L’estudi exposa la manca de dades sobre l’eòlica marina flotant al Mediterrani i adverteix sobre la importació de models del Mar del Nord. Des del meu respectuós punt de vista, l’estudi il·lustra les contradiccions d’una argumentació que, tot i partir de premisses raonables –com el principi de precaució–, acaba arribant a conclusions discutibles que en cap cas puc compartir.

És una evidència que les energies renovables tindran un impacte sobre el medi natural. La qüestió no és negar aquest fet, sinó assegurar que l’impacte sigui compatible amb un entorn marí saludable. O, almenys, com el que presenta actualment, tot i la sobreexplotació pesquera, la contaminació, la navegació agressiva, etc. Per a aconseguir-ho és indispensable la col·laboració constructiva de tota la comunitat d’investigadors per construir el fonament científic que impulsi una transició energètica amb garanties.

Crec que la posició natural d’ecologistes i científics no és la d’oposició frontal a la transició energètica. La implementació de renovables sempre ha d’estar subjecta als estudis d’impacte ambiental per assegurar la seva viabilitat. I és aquí on necessitem els investigadors de manera urgent, aportant solucions de cara la major amenaça per a la biodiversitat: el canvi climàtic.

La lluita ecologista a dia d’avui no pot desentendre’s de les circumstàncies actuals. Arribem 30 anys tard i l’emergència climàtica ja és una realitat amb impactes reals al nostre entorn. Per mitigar-los, necessitem un debat ecologista i científic, en base a estudis objectius, amb dades fidedignes sobre la realitat del Mediterrani, i a l’alçada del repte al què ens enfrontem. Un debat que demostrarà que les renovables no són l’enemic, sinó les grans aliades per a la conservació de la biodiversitat.