Unes 1.400 peces artístiques i 30.000 documents amb valuosa informació relacionada amb l’art fruit d’haver-hi dedicat tota una vida és, xifra amunt xifra avall, l’abast d’un dels llegats que ha omplert més pàgines de diari dels darrers anys. El fons d’art Santos Torroella va aixecar rebombori des que Carles Puigdemont va anunciar la intenció d’adquirir-lo, fa prop d’una dècada; va continuar amb el preu de compra i la via per finançar-la i segueix, temps després, amb el debat de si cal un nou museu al rovell de l’ou i els endarreriments que acumula l’espai per acollir la col·lecció municipal d’art modern i contemporani.

Com que el projecte de la Casa Pastors no serà una realitat, com a molt aviat, fins al 2026, l’Ajuntament impulsa ara una exposició per mostrar-ne una petita part, entorn del 10%, i fer un repàs per les avantguardes des de principis del segle XX i fins als anys 60. «Poques col·leccions d’un particular permeten fer un recorregut tan ambiciós», deia Jaume Vidal, cocomissari de l’exhibició, reivindicant la vàlua del llegat del crític d’art.

Arriba tard, és clar, però la mostra és una molt bona notícia. Ja era hora de dur el debat sobre el fons a l’art, perquè permetrà, més enllà de les polèmiques, copsar el valor de la col·lecció com el que és: 1.400 peces d’art i 30.000 documents.