A Lloret de Mar funciona des del 3 de juliol del 2021 un radar de velocitat a l’avinguda de Blanes que ha provocat el rebuig de nombrosos ciutadans. I amb tota la raó! De juliol a desembre de 2021, per excedir els 40 km/hora, es van sancionar 15.187 conductors que han de pagar una picossada de calés i han perdut punts del permís de conduir.
El regidor de Seguretat, Jordi Sais (Junts per Lloret), defensa la importància del radar per racionalitzar el trànsit i fer més segura una via molt transitada.
Però l’infern està empedrat de bones intencions. I passar de 50 km/hora a 40 km/hora no és la panacea per reduir la sinistralitat.
De fet, segons el Servei Català de Trànsit, la causa principal dels accidents són les distraccions al volant. L’excés de velocitat ocupa el tercer lloc, després de les infraccions de les normes de circulació i abans del consum d’alcohol i drogues. Lloret és diferent?
El Síndic de la Ciutadania, en vista de les queixes rebudes, es va adreçar a l’Ajuntament per fer una sèrie de recomanacions entre les quals destacaven: «que la velocitat màxima permesa sigui de 50 km/h, que s’aturi el funcionament del radar mentre s’engega una forta campanya de sensibilització i informació, i que s’estudiï la viabilitat jurídica per revocar totes aquelles multes que, no superant els 70 km/h, el Consell Comarcal de La Selva (CCLS) no hagi comunicat en els set dies posteriors a la data de la infracció». S’ha de precisar que el CCLS actua per delegació de l’Ajuntament.
La resposta de l’equip de govern s’ha traduït en una proposta al Ple de la corporació que, tot i que sembla acceptar part de les recomanacions del Síndic, és la plasmació de la voluntat d’esquivar responsabilitats. És a dir, fugir d’estudi.
En efecte, per curar-se en salut, s’ha encarregat un dictamen jurídic a la Universitat Oberta de Catalunya, que ha emès el professor de Dret Públic, Pau Bossacoma i Busquets.
Vaja! Els serveis jurídics propis, reforçats els darrers anys, no estan gaire feiners i s’encomanen a un especialista amb tesi doctoral sobre autodeterminació i secessió.
Ara bé, el professor tampoc es mulla i explica que, per una major seguretat jurídica, es consulti la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Vinga tirar pilotes fora!
Pel que fa a la revocació, l’article 109 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, no determina quin és l’òrgan competent ni tampoc si és possible la revocació amb efectes retroactius.
Per trobar una sortida a l’embolic, ara es proposa que el ple estableixi els criteris perquè l’alcalde tingui la competència per revocar sancions, malgrat que en la notificació figura el gerent del CCLS com a òrgan sancionador. Quin mullader!
És el radar de la discòrdia.
