Estanflació. Ben pocs saben què vol dir sense recórrer a Google. Una paraula desconeguda que comença a treure la poteta darrere del fum de tertúlies radiofòniques i discursos polítics. Dos gèneres cada dia més al·lèrgics a dir les coses d’una manera que s’entenguin. O sigui: no digueu estanflació, digueu que molta gent aviat ja no es podrà permetre comprar carn.

Segons Google, l’estanflació és el fenomen que es dona quan en una societat coincideixen grans pujades de preus, estancament econòmic i alts índexs d’atur. A casa nostra, de gent sense feina sempre n’hi ha. I no pas poca. Però amb un problema afegit: molta de la que sí que treballa ho fa a canvi de sous baixos. Salaris que han passat a ser molt insuficients davant d’uns preus que van pujant sense aturador. Treballadors obligats a fer números perquè la seva nòmina serveixi per pagar la factura de la llum, la calefacció, posar benzina al cotxe, portar els fills al dentista o simplement omplir la nevera.

La inflació és igual per a tots. Si l’oli, els ous o el pollastre són més cars avui que fa uns mesos, tothom ha de pagar els nous preus. Però que el bistec de vedella, unes costelles de xai o una orada puguin acabar convertint-se en un article de luxe no afecta igual a qui té una posició econòmica benestant que a qui no té feina o en té una amb un sou de 900 euros. La mateixa inflació del 10% passa de poder ser viscuda com una mena furt a un violent atracament amb punyalada inclosa.

Segons l’oficina d’estadística de la Unió Europea (Eurostat), el vint per cent dels treballadors espanyols amb els ingressos més baixos, gasten en «habitatge», «consums energètics» i «aliments» un percentatge del seu salari molt més gran que el vint per cent dels treballadors de l’estat amb els sous més alts. No tenen pisos més cars, ni posen més la calefacció, ni compren més peix fresc; però per pagar el lloguer, no passar fred i omplir la nevera necessiten deixar-hi gairebé tot el sou. Fins que arriba el moment que han de deixar de fer alguna d’aquestes coses. Un moment que es va acostant per a molta gent. Massa. Alguns en diuen estanflació, quan en veritat és desigualtat.