Begur, Lloret, L’Escala i Sant Feliu de Guíxols ja apliquen des de fa anys el que aquesta setmana ha aprovat l’Ajuntament de Barcelona, amb notori ressó mediàtic, tal i com marquen els cànons de les mesures populistes: estarà prohibit fumar a les platges sota amenaça de multa de molts euros. Veurem quan acabi l’estiu quantes sancions s’han posat, tot i que la meva aposta és clara: zero.

No he fumat mai i, òbviament, fumar a la platja ho entenc com una molèstia cap al teu veí de tovallola i també un atac al medi ambient perquè a sobre molts d’aquests fumadors són tan incívics que deixen la burilla a la sorra. Però que la solució no és vendre fum resulta evident. A l’Escala la prohibició de fumar data del 2006 i en un article a El País d’ara fa un any un portaveu municipal admetia que no l’apliquen perquè és impossible de controlar.

És com quan per barraques, quan la mascareta era obligatòria també a l’exterior, l’Ajuntament de Girona venia que tenia una vintena d’agents vigilant que es complís la norma a La Copa i tu t’hi passejaves i eres gairebé l’únic que la portava sense que passés absolutament res. El més efectiu per a tots a aquestes alçades seria prohibir als polítics que ens continuïn venent fum.