Tota persona mereix una consideració i una dignitat, certament. Dit això, cal afegir que en els nostres dies, en l’àmbit de la relació familiar o professional, el reconeixement no va tan implícit ni és tan inqüestionable com ho podia ser fa unes dècades. Hom se n’ha de fer mereixedor, dia rere dia, la qual cosa és bona perquè ens demana, a tots plegats, una exigència que ens fa més amatents, més considerats, més flexibles...
Hi he pensat amb motiu de la mort de Monsenyor Francesc Pardo, el passat 31 de març. Els missatges i les mostres de condolences que hi ha hagut aquests dies, procedents de persones, d’entitats, col·lectius, partits... ben diversos evidencien que se’l va ben guanyar, el respecte: fou un bisbe posseïdor d’un tarannà que es pot omplir amb els adjectius afable, alegre, bo, dialogant, obert, proper, senzill...
Sempre m’ha causat admiració el lema que va triar per al seu mandat: «Perquè tinguem vida». És un lema fàcilment associable amb el seu segon cognom, «Artigas» –una artiga és un tros de terra que un cultivador deixa a punt per al conreu–. I ell hi afegia: «Quan dius vida, vols dir totes les dimensions de la persona; és a dir, l’espiritual, material, de relació amb els altres...».
I certament la seva tasca com a bisbe hi va anar d’acord: li agradava de visitar les parròquies de la diòcesi, i de fer-ho amb el desig de conèixer la seva gent i d’escoltar-la, la qual cosa el va fer popular, estimat... i transmissor d’una Església propera, natural, amb voluntat de superar els reptes... Una Església que, quan cal, i amb actitud evangèlica, surt pròpiament de l’àmbit espiritual a què es circumscriu, no defuig les grans qüestions que preocupen la societat i s’arromanga allà on faci falta...
Recordo gratament una de les presentacions de llibres que vaig compartir amb ell. Va ser a Girona mateix, el setembre de 2015, amb motiu del volum Joan Carrera. Un bisbe del poble, amb els seus autors, els també enyorats Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. Aquella presentació em va permetre de conèixer-lo més i d’establir molts de lligams entre els dos bisbes per la seva condició d’homes compromesos amb els drets humans, les persones –de manera especial, les més necessitades– i, alhora, sensibles a Catalunya, la llengua, la cultura...
La sembra de Monsenyor Francesc ha donat molts bons fruits. Els gironins estem convençuts que el model que ha projectat serà inspirador a l’hora de triar el seu successor a la nostra diòcesi.
