Amb Pegasus aprenem què és un Estat i amb Gerard Piqué com funciona. Les manies persecutòries i les teories de la conspiració no són serioses. Un Estat es defensa i si ets intel·ligent, amb un Estat hi fas negocis, en lloc d’enfrontar-t’hi, perquè qualsevol persona adulta i raonable sap que la guerra contra un Estat es perd sempre. I sempre vol dir sempre. Els escarafalls dels polítics independentistes fan pixar de riure. La roda de premsa de dimarts va ser un tristíssim espectacle. Aquella comèdia era la continuació dels que creuen en el mandat de l’1 d’octubre. Tanta xerrameca i tan barata, tanta solitud en la nit fosca, baixador de noies lletges i totes de poble. Gerard Piqué ha demostrat audàcia, talent, i sobretot que us enreda i que és molt més llest que les coses que diu a les rodes de premsa. Es riu de vosaltres quan es fa l’independentista, i fa enrabiar els aficionats del Madrid i l’Espanyol; i en acabat es torna a riure de vosaltres els independentistes quan fa els seus negocis amb la Federació Espanyola de Futbol, invocant fins i tot l’autoritat internacional del rei Joan Carles. És estrany que no demanés el favor de Carles Puigdemont, de tant que Europa se suposa que ens mira. M’excita quan arriben els miralls a posar-vos davant la realitat i ningú no s’hi agrada. El president Laporta i els socis del Barça estaven indignats el dia dels alemanys quan ells els havien venut i revenut les entrades. Més miralls, més realitat, més cinisme. I has de saber que de fons tota aquesta comèdia la fan per enganyar-te a tu, votant independentista i sentimental, votant visceral i poc intel·ligent, i tots ells creuen que amb quatre putxinel·lis que et facin n’hi haurà prou per retenir-te al seu costat.
Jo sé que és fàcil queixar-se de Pegasus i dir que Espanya és un Estat feixista que ens escolta i ens espia. El que no sé és si encara vols un Estat –l’Estat català– però si el vols, o creus que algun dia el tindràs, has de saber que els Estats es defensen de totes les maneres possibles quan estan essent atacats. Israel va aprendre a Auschwitz que no podia perdre cap més guerra. I va fer molt ben fet, i no n’ha tornar a perdre cap més. Aquesta és la lògica. Pel que fa els mitjans, depèn del cas. Pegasus ens el va vendre Israel, per cert. Ara et dol perquè és Espanya però pensa que si algun dia Catalunya té un Estat, i és un Estat presentable i amb determinació de perdurar, tindrà els seus sistemes d’espionatges i de coses pitjors. Sobre l’acusació que no recordo quin fet l’havia dut a terme l’MI5, Churchill li respongué a Clement Atlee: «Senyor cap de l’oposició això que diu és impossible perquè com vostè i jo sabem, l’MI5 no existeix». I és així com hem anat construint segles d’història civilitzada.
Catalunya s’ha convertit en un pati de jugar, en un sorral. Som uns grans bevedors de Fanta. Tot és infantil, menor, de paper d’estrassa. Tot ens agafa per sorpresa, tot ens escandalitza, triguem tant a entendre les coses que quan ho fem ja han passat de moda. Sempre estem ofesos, indignats. Vivim del greuge de la setmana, mentre Piqué –amb gran encert i encant– organitza la Supercopa d’Espanya a una dictadura àrab. És el mateix Piqué que l’1 d’octubre plorava perquè estaven «pegant a la gent». Encara devia plorar més quan li van arribar els 24 milions d’un país que lapida les dones i penja els homosexuals, per no parlar del que li farien al primer imbècil que se li acudís posar una urna –encara que només fos una–. A mi el cinisme no m’agrada, i no penso coses diferents de les que escric, i el que escric s’assembla poderosament al que visc, i si no s’hi assembla més és perquè de vegades el meu estimat Josep Callol, director del Diari de Girona, em recorda que si jo no tinc límits, el diari sí que en té. Per tant, no és que simpatitzi amb el doble discurs de Piqué, però em produeix tota classe de satisfaccions veure com tota aquesta colla de babaus posats en fila índia van d’aquí cap allà a mercè de les més òbvies demagògies, creient sempre en la idea equivocada i pels motius equivocats.
Els alemanys compraren el que el barcelonisme posà a la venda i qualsevol altra explicació és mentida i un inútil intent d’amagar que hi ha moltes d’altres aficions al món que s’estimen el seu club i el seu equip increïblement més que el soci del Barça. La suposada «repressió» no hauria existit tal com l’hem coneguda si l’independentisme cínic i covard no s’hagués lliurat o no hagués fugit. Els Estats espien i espiar-te és el més suau que et fan quan vols destruir-los. Les persones intel·ligents fan negocis, i res no té sentit sense el seu negoci. Catalunya no serà mai independent perquè el millor negoci de Catalunya és i ha estat sempre Espanya. Piqué tenia «unas ganas que te cagas» de defensar la samarreta espanyola als mundials de Tòquio. Les mateixes de Pere Aragonès d’entendre’s amb Pedro Sánchez o les de Laporta de fer la Superlliga amb Florentino. Ens va tot molt bé. També a tu, que no pares de fer el burro amb les pancartes. Que sàpigues com funciona el món no et farà més espanyol perquè això ja jo ets. Però et farà –i ja era hora– menys tanoca i més intel·ligent.
