Seria aquest dia de Sant Jordi possiblement una de les festes més maques que hi ha al nostre planeta Terra, per descomptat la festa més important del nostre petit país i del patró de Catalunya. Un dia que s’ha de viure al carrer, envoltats de felicitat, d’amor i d’una fantàstica targeta de presentació de la nostra societat, perquè una societat que celebra la seva principal festa regalant llibres i roses, en comptes de fer desfilades militars i simples símbols nacionals, demostra la seva sensibilitat, cultura i implicació per crear un món millor.

Visca Catalunya.

Avui dubtava de si em posaria la mascareta o no, en llocs que diuen que ara ja no cal portar-les. He decidit anar sense la mascareta als llocs permesos. La meva sorpresa ha estat l’emoció que he sentit al veure els rostres sencers de les persones que feia molts mesos que no veia i que cada dia hi tenia relació. Si voleu, era un fet acceptat per raons d’higiene però avui, de cop, he quedat plasmat al veure unes expressions quasi noves després de tant temps d’anar mig tapats. Una emoció molt curiosa com inesperada. Diria que en el fons, sense saber-ho, ens agrada la comunicació espontània. O sigui, un somriure o no, t’avisa de com està aquella persona. Si anem mig camuflats, això no existeix. L’únic, poden ser els nostres ulls que poden comunicar quelcom però diria que no en tenim prou per comprendre l’estat d’ànim del més pròxim. Tenim molta sort de poder lluir la nostra imatge lliurament. Cal gaudir-ho!

Catalans i catalanes, / de naixença o d’adopció, / visqueu aquí, o a fora, / avui és el nostre patró.

És el dia de Sant Jordi, / de tradició arrelada, / procurem que esdevingui, / una festa assenyalada.

El pinten duent una llança, / per lluitar contra un dragó, / que té presa la princesa, / reclosa dins, a la presó.

La princesa: és Catalunya, / el cavaller: els catalans, / el dragó: són els que volen, / retallar els drets humans.

Però som gent assenyada, / amics de la pau i el treball, / amants de la nostra parla, / i bona gent, al cap d’avall.

Per això no volem llances, / no ens cal matar cap dragó, / avui és el dia de les roses, / de la cultura i la tradició.

Escric aquesta carta al director, ja que el dimecres passat, dia 20 d’abril, vam patir una situació molt ridícula i ultratjant, digne d’un acudit: vam quedar atrapats en un garatge privat a Girona.

Al migdia, després d’una visita a la nova Clínica de Girona, a carretera Barcelona, vaig tornar a buscar el cotxe, pel fet que em va tocar pagar pàrquing privat, per variar, quan has d’anar a l’hospital. Només d’entrar es va apropar a mi una dona d’uns seixanta anys, demanant-me ajuda, perquè deia que la barrera, per sortir del garatge, no li funcionava. No em vaig preocupar massa i ho vaig anar a revisar. La dona, que afirmava fer més d’una hora que esperava ajuda, em va demanar si us plau que no la deixés sola, que no me n’anés. Vaig revisar la barrera, tot semblava correcte, vaig pagar el meu tiquet, vaig anar amb el cotxe fins a la barrera i, efectivament, em diu que tot correcte, però el portal no s’obria. Vam provar de picar l’intèrfon, sense resultat tampoc (la dona m’explica que portava una bona estona intentant-ho). Apareix una altra dona, amb molta pressa, que tampoc aconseguia fer obrir el portal. Vaig trucar al 112 que em va derivar amb la policia local. Per sort, un senyor gran va aparèixer i ens va dir que aquest pàrquing és propietat de l’Escola Tècnica de Girona. Els vaig trucar i detallar el cas. Al cap de pocs minuts va aparèixer un home, amb el comandament del portal, que ens va dir que era el primer dia en funcionament del garatge i que no pensaven que fallaria. Tot seguit aconsegueixo obrir el portal (amb l’ajuda d’una dona que també volia sortir) i el primer que va fer és reclamar-nos els comprovants de pagament, per saber si podíem sortir del garatge o no. En cap moment es va preocupar del fet que portéssim esperant tanta estona.

L’actuació dels propietaris i responsables (del «pàrquing Girona 2») va estar nefasta, només preocupant-se per si havíem abonat els 0,90 € que val el tiquet, ni es van disculpar ni ens van oferir cap mena de reemborsament.