Què és el perdó? Internet. Segons el senyor Google, el perdó és (i cito textualment): deixar enrere qualsevol rencor, venjança, amargors… en general, sentiments negatius. Una vegada algú ens va explicar que el perdó era només per fer-nos sentir millor persona, no importava quina seria la reacció de l’altra persona, perquè per qualsevol error que tu havies comès ja t’havies tret el pes de culpa.
No crec en el perdó d’aquesta manera, però el perdó és deixar enrere un pes feixuc. Un llast que arrosseguem amb nosaltres sempre i, que augmenta per qualsevol mirada rancuniosa de les altres persones, augmenta perquè te’n sents culpable de no mirar-li els ulls i demanar perdó, augmenta perquè recordes, augmenta perquè no ets capaç d’oblidar, i segueix augmentant. Però, què passa amb el perdó que et deuen a tu?
No hi ha un perdó per rebre o donar, no es tracta d’aquest joc. Però jo m’he preguntat molts cops què passa quan alguna vegada t’han traït? Aquell sentiment de culpa, venjança i, sobretot, de dolor. Com pot desaparèixer? Què haig de fer? La resposta és senzilla: oblida.
Oblidant les coses no es perdonen i és veritat, però hi ha vegades que el perdó no ajuda a sentir-se bona persona, perquè no serveix. Aquella paraula màgica no serveix si t’han crivellat amb traïcions. Traïció rere traïció… què et semblaria? Perdonaries? Com sempre has fet? Ja t’ajudo jo amb la resposta: no.
Pregunta si alguna vegada van pensar en quin dany estaven fent? O només pensaven en gaudir del moment i després ja ho solucionarien amb llàgrimes? No perdonis perquè no s’ho mereixen; no ploris perquè t’ofegues; crida i riu perquè oblides.
Oblida el dolor de cada dia, oblida les mirades, oblida els danys, oblida les persones, oblida el passat, no miris el futur viu el present. Com es viu així? Només en l’ara, necessito saber com oblidar… «Tancar els ulls i demanar-li ajuda al vent: emporta’t tot allò que no és necessari. Estic cansada d’equipatges pesats que no em deixen avançar.»
