La solitud és una altra pandèmia a Europa. Un de cada quatre europeus se sent sol. El coronavirus ha augmentat el problema. A Espanya no estem millor, més del 21% dels espanyols se senten sols i no compten amb un grup d’amics. A més, el sentiment de solitud es doble entre els joves.
El problema de la solitud ha esdevingut un problema de salut pública. Però també es pot arribar a convertir en un problema polític. La solitud no és bona per a la democràcia. Si es repassen els règims que no van respectar la llibertat al segle XX destaca que van ser dictadures que destruïen les institucions ciutadanes. L’Estat ho era tot, les persones es mantenien allunyades les unes de les altres. Era difícil compartir projectes creatius o productius. La gent tenia por de parlar entre ells. El terror només pot governar de manera absoluta quan els homes estan aïllats. La greu soledat, especialment entre els més joves, pot facilitar a mig termini, a més del patiment dels sols, l’aparició de règims totalitaris?
