A la meva infància i joventut, celebràvem la verbena de Sant Joan en els terrats i patis de les cases, en acabat d’encendre la foguera al carrer.
El mot revetlla era inexistent en el nostre vocabulari. Per a mi, és una paraula trista, que té unes connotacions més místico-funeràries que lúdico-festives. De vegades els catalans, de tan nostrats que volem ser, fem pena.
La nit més curta de l’any, la del solstici d’estiu ja era celebrada pels romans que oferien als déus rams de verbena, llor i olivera (vervenaca). Aquesta planta medicinal (vervena officinalis), si es collia a la matinada de Sant Joan, les seves qualitats màgiques i curatives es consideraven òptimes. D’aquí ve que se’n digui la nit de la verbena.
