A ningú se li escapa que aquests complicats Jocs d’Hivern eren una fita difícil d’aconseguir pensant de fer-los conjuntament amb l’Aragó. A mi, no m’importa massa el menyspreu que Espanya sent per Catalunya. Vull dir que no em ve de nou. No han entès mai que els catalans sentim, pensem, parlem i vivim diferent que ells. És el seu problema. Nosaltres, els catalans, ens haurem de replantejar com volem viure. No podem oblidar la lluita per a la nostra llibertat. Els nostres polítics han estat i estan castigats per defensar-nos!. És evident que no serà fàcil marxar d’Espanya, però això tampoc vol dir que sigui una fita impossible. La història ens demostra que fets molt més inversemblants ha aconseguit ressorgir dels seus empresonaments!. No podem defallir. Ara ja hem fet molt i per tant, cal seguir insistint i no oblidar les garrotades que vàrem rebre pel sol fet de voler opinar senzillament sobre si volíem o no seguir junts amb els nostres veïns castellans. A més a més, els espionatges traïdors i il·legals en nom de la seva pàtria, ara ja són una clara realitat! No siguem innocents. La lluita continua i el bon català ho sap!
