A tot l’equip digestiu i respiratori de l’Hospital Trueta de Girona, especialment al personal sanitari i de neteja de la planta cinquena; també als que treballen a recepció, als que porten la cafeteria i cuina de l’hospital, al servei de capellania... Estimats tots: la meva gratitud pels vostres desvetllaments, detalls d’afecte i disponibilitat constant per a la meva mare durant aquestes tres setmanes passades a l’hospital. Ella no sempre s’ha adonat de les incomptables vegades que heu passat per l’habitació tenint-li cura i mimant-la, sempre amb enorme afecte. Ni tan sols, en ocasions, recordava qui l’atenia o visitava en aquell moment.
Pobreta marona, quant ha perdut d’un temps a aquesta part. Una persona que gaudia la vida amb una energia i vitalitat envejables, dol veure-la ara en aquest estat de limitació absoluta i dependència pràcticament total. Tanmateix, com ella sol dir: aquí estem, oferint aquests dolors i limitacions perquè es faci la voluntat de Déu. Sempre ha estat una persona de molta fe i creieu-me quan us dic que també vosaltres heu estat molt presents en les seves oracions i en les seves fatigues aquests dies.
Ha estat un temps de gran esgotament físic i mental per a tothom, però tinc molt clar que s’hagués fet molt complicat, gairebé impossible, sense la vostra inestimable ajuda, il·lusió i empenta en mimar cadascun dels moments passats amb la meva mare: un treball pacient, abnegat i entregat, moltes vegades passant inadvertit, en silenci, gairebé ocult. Sens dubte, en el vostre cor i en el vostre afecte, també en el meu, queda tot gravat. Sou meravellosos. Per sempre queda el meu més sincer agraïment.
