Viure a comarques de manera sostenible és impossible si parlem de transport públic. Poder fer desplaçaments de mitja distància en un transport mínimament digne és una utopia. Dimecres tarda, la meva filla ha de fer el trajecte Girona-Bordils, 13 Km. Hora de sortida del bus segons horari: 17.47 hores. Espera de més de mitja hora i el bus sense aparèixer. Solució escollida: anar a buscar el tren, arribada a l’estació, tren amb retard. Desesperació, indignació, una tarda perduda a l’espera del transport públic i sense poder anar a l’entrenament del dimecres. Responsables? Ningú. Perjudicada? La pobre noia que després d’estar esperant tota la tarda per fer un trist trajecte de només 13 kilòmetres ha hagut d’anul·lar el seu entrenament esportiu perquè no ha pogut desplaçar-se en l’horari previst. Ens venen que hem de ser respectuosos amb el medi ambient i que hem d’utilitzar el transport públic, senyors responsables de l’anomenada mobilitat, quan pensen millorar-lo? Quina alternativa tenim al vehicle privat? Menys propaganda i pamflet i més solucions reals i efectives.
