No sé quin mal hi ha a l’aprenentatge en castellà a l’escola. Quan jo era petit (1970), els profes de Llagostera i Cassà parlaven en castellà i també en català. Al carrer, però, parlàvem sempre en català.
Ara diuen que passa a l’inrevés, i que el castellà amenaça el català. I això per justificar «xiringuitus» pagats absurdament entre tots. Si l’activitat política té aquestes prioritats, serà qüestió de canviar els «actius» polítics, perquè entre aquestes ximpleries –referèndum inclós– és obvi que l’estudi bilingüe afavoreix la facilitat d’aprendre idiomes als alumnes, és obvi que amb la població immigrant d’Espanya i d’arreu del món que estudia a Catalunya es fa més favor als nens i a les nenes que aprenguin bé els dos idiomes que no pas un de sol, i l’anglès, per exemple, i quan està demostrat que el català no està, ni estarà mai, en perill, malgrat les fortunes de diner públic que s’esmercin en aquesta guerra debades, més calers hi perdrem els grans, i menys formarem als infants. I per cert, relacionar aprenentatge bilingüe a Catalunya, amb feixisme, ultra-dretanisme, ó anticatalanisme també és obvi que és errat. Em conec perfectament.
