L’opció de la claredat, la via canadenca, no és la millor; però, a hores d’ara, és la menys dolenta, atès que ara la unilateralitat és impossible perquè l’independentisme no arriba al 75%, encara que hi ha més d’un 70% de catalans que vol un referèndum acordat. Pel que fa a l’escut social és urgent que preservi la cohesió social i fer que les prestacions i ajudes socials no perpetuïn la misèria. En aquest sentit, no pot ser que, tant per part de l’Estat com de la Generalitat, encara existeixin prestacions socials de 450 euros sense pagues dobles. Amb aquesta ínfima quantitat una persona resta condemnada a viure en la pobresa extrema, vulnerabilitat absoluta i se l’empeny vers un suïcidi social.

Claredat i escut social sempre han d’anar ben combinades; ara bé, el que és intolerable són les manifestacions de la portaveu del govern espanyol tot declarant que ells no volen claredat i defensen «les coses de menjar» quan els patiments de Catalunya venen, en gran mesura, de la manca d’un finançament just i adeqüat que depèn de Madrid.