És evident que no descobreixo rés nou, si dic que la Justícia espanyola està en nivells baixíssims, no només comparada amb països del nostre entorn, sinó, també, amb països del tercer món.

I, al meu entendre, no tota la culpa la tenen els jutges. El personal auxiliar ha estat, sempre, d’una productivitat molt escassa i, per això, no és pas estrany que aquest personal, al seu dia, es resistís a passar a la Generalitat… el control seria massa proper: vull recordar, tan sols, aquella noia de Girona que va telefonar al seu nou cap per a demanar-li com havia de fer per portar el seu fill al col·legi, a les 9, si ella començava a treballar a les 8. Amb tot això demostrava que ja feia uns quants anys que deixava de treballar una hora (o més) cada dia.

Vull pensar, també, que una bona part dels jutges deixen la seva ideologia de banda quan jutgen una cosa. No és així, evidentment, en els tristement famosos Llarena, Lamela, Marchena, Maza, etc. etc. Com pot ser que un jutge es presti a que la extrema dreta li faci un homenatge? Com pot ser que, intencionadament, es confongui una baralla «de bar» amb un acte terrorista? Com pot ser que s’impedeixi, quan es jutja un esdeveniment, que després de cada declaració es projectin les imatges corresponents? Com pot ser que certs controls, detencions, etc, es facin el dia en què se sap que està de guàrdia el jutge d’una certa ideologia?

Més encara. Si hi ha una associació de jutges, que es diu «Jutges per la Democràcia» … per què estan bona part de la resta?

Doncs bé … apart de totes aquestes irregularitats, un problema molt important, en aquest moment, és que els jutges del CGPJ (bé no tots … només els del «sector conservador») no vulguin complir la llei pel que fa a nomenar dos nous jutges, per a substituir els que tenen el mandat caducat. Com pot entendre’s una falta de respecte per la llei, d’aquells que, precisament, basen el seu treball en el respecte i l’aplicació d’aquesta mateixa llei?

No és només una vergonya. És quelcom molt més important i, en el fons, el que no es vol és que hi hagi cap tribunal de majoria «progresista» i, així, poder respectar «ad infinitum» allò del «atado y bien atado».