La feminització dels Mossos d'Esquadra és només una excusa, oportunista i falsa per igual, per intentar explicar la situació que ha viscut el cos els darrers dies en públic i els mesos anteriors en privat. No és justificable de cap de les maneres que s'utilitzi aquest argument per no haver de dir les veritables raons de la destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela. La discussió sobre si s'han de nomenar quatre, tres o dues comissàries no pot acabar mai amb el cessament del principal responsable de l'organisme perquè és un debat que s'ha de resoldre dialogant i pactant. L'explicació va ser vàlida durant les primeres hores del conflicte, però a mesura que anaven apareixent noms, declaracions, històries i situacions, ja es va veure que darrere hi havia moltes més coses i que la «feminització», que no dubto que la discussió hagi existit, ha estat la trampa que ha fet caure Estela.
Els dos problemes de l'excomissari en cap no són altres que la politiqueria, per una banda, i Eduard Sallent, el seu suposat número 2, de l'altra. Politiqueria perquè el conseller, Joan Ignasi Elena, ha demostrat poca cintura quan ha hagut d'encarar públicament el conflicte. En les explicacions no ha convençut quasi ningú, tot i que entenc que no ha de ser fàcil argumentar que fas fora un càrrec tan important com el d'Estela nou mesos després d'haver-lo nomenat, elevant-lo a l’Olimp. La clau de Sallent està en la seva trajectòria i en les declaracions d'Elena dels darrers dies. En un intent de desmentir la mala relació entre Estela i el seu antic número dos, el conseller va dir que va ser Eduard Sallent qui li va proposar Estela com a cap de Mossos. Només cal fer-se la pregunta: per què Sallent, sabent com sap tothom que li agrada manar, recomana Estela com a màxim responsable? Sallent i Elena volien Estela perquè estaven convençuts que es deixaria influenciar. I no va ser així.
Eleccions municipals a Girona
A poc a poc es van aclarint les coses de cara a les eleccions municipals del maig vinent. Finalment, s'ha confirmat que Lluc Salellas serà el cap de llista de Guanyem, aquella plataforma que havia de ser plural, on la CUP figurés només com una pota més de la transversalitat. No sé si realment és com ens ho van vendre, però el fet que tres anys enrere el cap de llista fos un dels motors dels anticapitalistes a Girona, no va ajudar a estendre aquella idea. A la segona que es presenten a la ciutat sota aquesta marca, han optat pel mateix sistema i candidat. Serà interessant veure si la llista és capaç de convèncer l'electorat i si compleix les expectatives, especialment d'alguns contrincants, que pensen que Guanyem és qui té més possibilitat de ser el primer. Arribar a l'alcaldia ja és una altra història.
El PSC ja havia confirmat la seva cap de llista. Repetirà Sílvia Paneque de qui no he acabat d'entendre l'operació Daniel Pamplona. La setmana passada es va conèixer de la mà de l'exregidor de Cs, actualment no adscrit, que s'afegia al projecte socialista a la ciutat. Fins aquí cap dubte. Pamplona és lliure de donar suport a qui vulgui, sense que ningú pugui fer res per impedir-ho. El sorprenent va ser la reacció del PSC, que sense marcar cap distància amb l'ex de Ciutadans, es va limitar a confirmar el suport de Pamplona, afegint que això no volia dir que formi part de la llista. No tinc clar si aquesta operació beneficia Paneque, o més aviat la perjudica. De moment, Salellas no va perdre l'oportunitat de posar-hi cullerada acusant els socialistes de «girar a la dreta». Tothom juga les seves cartes.
ERC també ha anunciat cap de llista. Repetirà Quim Ayats, que espera assegut al sofà, com ho fa Salvador Illa observant el rumb dels antics socis independentistes a la Generalitat. Ayats té un tarannà discret, de no fer fressa i probablement així continuarà fins al dia de les eleccions. Mentre els altres es desfan en precampanya, embrancats en lluites externes o internes per decidir el candidat, ell intenta que la marca Esquerra l'ajudi a estirar més suports que els que va obtenir el 2019. També veurem si ho aconsegueix.
Junts per Catalunya és l'altra gran pota de l'equació. Després de malgastar el temps i cremar alguna nau pròpia, sembla que es va aclarint el camí de qui serà cap de llista. Fonts del partit apunten a Gemma Geis, l'exconsellera de Recerca i Universitats i l'alcaldessa Marta Madrenas ja ha donat el vistiplau: «M'agrada molt com a candidata a l'alcaldia de Girona». Geis havia dit internament que no volia assumir la responsabilitat, però la sortida de JxCat del Govern podria ser la clau d'un canvi d'opinió. De totes maneres, serà prudent no donar-ho per fet encara, perquè el camí per escollir-la pot resultar més farragós que l'últim i a casa de Junts, allò que avui està confirmat, demà es pot desfer com un glaçó.
