He llegit que un catedràtic afirma que d’aquí 20 anys desapareixeran el 90% de les universitats d’arreu del món. Ignoro els seus arguments i no em vull ni imaginar si això serà realitat. Per un costat, no podem oblidar les relacions humanes que en aquests llocs pots arribar a gaudir. Impossible d’aconseguir amb els futurs o actuals cursos gratuïts que es poden fer per internet i que, a més a més, et donen un títol que ara, sembla que ja és ben vist per a les empreses! Tot aquest món que anem acceptant tan lleugerament de la comunicació virtual, finalment ens farà descobrir que els humans reals ja no existim. No estic en contra d’aquests avantatges digitals, ans el contrari, però sí que veig un perill vital en la relació humana de tots plegats. I un altre aspecte bàsic que vull remarcar és que viure l’ensenyament a través dels professors en directe ajuda molt a entendre el què et pots trobar en el teu futur món laboral. Sí, ja ho sé que moltes vegades sentíem que era molt idealista tot plegat però l’experiència viva d’aprendre no té res a veure amb l’experiència de la pantalla que ens volen imposar. És a dir: tenir-nos més controlats per manipular-nos millor?
