10 receptes per a triar un/a bon/a alcalde/ssa

El 10 és un número important, sobretot per als fans del futbol i de Pitàgores (1+2+3+4=10). Però 10 són també els dits de les dues mans amb els que hem après a comptar, els anys d’una dècada o la màxima valoració d’un treball. Fins i tot d’una persona (noi/a 10). Segons la fe cristiana, s’han d’obeir els 10 manaments per assolir el cel i 10 foren les plagues que Deu va enviar als egipcis per no haver-lo escoltat. 10 són també els protagonistes d’una cançó en què Agatha Christie es va inspirar per contar el seu misteri més popular i 10 són, segons Dalí, les receptes per a la immortalitat. Avui, us proposo 10 criteris d’inspiració rosinca per a triar el/la millor candidat/a el proper 28 de maig.

Hem d’evitar com sigui els venedors de fum (1). Aquells que parlen bé, però fan promeses que no compleixen, perquè en el fons la seva màxima ambició és cobrar cada mes. I menys quan ja han ocupat posicions de responsabilitat i no han assolit les expectatives que ells/es mateixos/es ens han creat. Per això, ens han d’explicar el seu projecte de municipi (2). Tenim dret a que ens diguin coses «concretes», perquè les llistes són plenes de candidats/es que eviten definir-se per deixar-se totes les portes obertes. Hem de desconfiar dels/les que ens diuen «si» a tot (3). Saber dir «no» inclús en campanya, enlloc d’utilitzar recursos retòrics o fer demagògia, és senyal de força, no de feblesa. I ull! No ens deixem encantar per les belles melodies dels flautistes que només ens volen per la claca o el vot (4) i ens llençaran pel precipici quan ja no ens necessitin, perquè les úniques persones que els importen de veritat són ells mateixos. Compte amb els que no han exercit mai l’ofici que han estudiat (5), perquè només per això ja demostren el grau de respecte que tenen per l’esforç que hem fet entre tots per pagar-los les seves carreres. Està bé que un/a metge/ssa, un/a advocat/da o un/a mestre acabi fent política. Però abans de finançar-los amb més diners públics, que demostrin que valen per a allò que han triat. I parlant d’economia: com podem confiar un pressupost de milions d’euros a mans d’algú que no sap ni llegir un balanç (6)? Molts/es aspirants no han guanyat mai un sou fora de l’administració. Desconeixen el veritable valor del diner! I una altra cosa: demanem respecte per a les lleis de convivència que ens hem donat (7). A les viles i ciutats, les ordenances de civisme són d’obligat compliment per a tothom, especialment en un temps en quèe ens cal integrar a les nostres comunitats molta gent amb uns orígens i cultura diferents. I aquells que tenen por a imposar-los les regles per acabar titllant de «racistes» als que sí ho exigim, ens han enganyat. També desconfiem d’aquells que no els agrada tot allò que ens defineix com a poble – les nostres tradicions (8), la manera de guanyar-nos la vida (9), la visió que tenim del món. I finalment, exigim alçada de mires (10). Governar un poble, una ciutat o un país requereix, a més del dret per poder-ho fer, generositat, humanitat i també un cert grau d’experiència. Experiència de vida, perquè les receptes són el fruit d’haver passat moltes hores als fogons!

Subscriu-te per seguir llegint