Pactes de govern

Només queden quatre dies per a la formació dels nous consistoris i, com quasi sempre després d’unes eleccions municipals, els ciutadans quedem bocabadats en veure la inesgotable capacitat per pactar dels nostres polítics. Moltes vegades ens preguntem si aquests pactes realment tenen la finalitat de formar el millor govern possible per a les nostres viles i ciutats o si en realitat, l’única fita dels negociadors és assegurar-se el sou que els hi correspon com a alcaldes/ses i regidor/es de govern. Per altra banda, sempre es diu que a les municipals el vot és per a les persones. I és cert, perquè si el/la candidat/a convenç, guanya amb «confortables» majories. Així ha estat a Badalona, una ciutat més aviat «obrera», que ha votat el seu alcalde (Xavier Garcia Albiol, PP) amb una majoria aclaparadora (55,85%). Això, sense menysprear altres majories absolutes que poden semblar més «pertanyents» com les de la Núria Parlón (PSC) a Santa Coloma de Gramenet (51,34%) o d’en Jordi Masquef (Junts - 49,81%) a Figueres. Per a garantir que sempre mani l’alcalde/ssa que tingui el suport ciutadà més gran, els francesos (i molts altres països del món menys anomenats) celebren una «segona volta» a la que els electors trien el seu preferit/da d’entre els/les dos «millors» de la primera. Aquí, els dirigents de les formacions intenten construir majories basant-se en el nombre de regidors que han obtingut i certament, a vegades els pactes sorprenen.

A Roses, per exemple, dos partits (ERC i PSC) han empatat a quatre regidors amb molt poca diferència de vots (121, un insignificant 2% que Esquerra ha magnificat retòricament fins a l’«infinit i més enllà»). Tot i aquest estret marge, el líder republicà, reclamava reeditar el Pacte de Canyelles amb Junts (3 regidors) i Gent del Poble (2). Però, tal com ens explicà dissabte passat molt encertadament l’amic i exdirector d’aquest Diari, Jordi Xargayó, «els seus antics socis de govern han quedat tips en aquest mandat de l’actual alcalde i han decidit partir peres amb Joan Plana (ERC) i pactar amb el PSC» per «una qüestió d’incompatibilitat, diria que més personal que política». Tot i la negativa dels seus exsocis, els republicans van convocar dilluns passat una «roda de premsa»/manifestació davant l’Ajuntament, amb presència i suport dels seus companys del poble veí de Castelló d’Empúries. Insistien en un suposat mandat de la ciutadania perquè «els partits sobiranistes havien de deixar els retrets i les picabaralles de banda», per no donar suport a pactes amb els partits espanyols promotors del 155 (PP i  PSOE). Tres dies més tard, però, els republicans castellonins van anunciar el seu propi pacte amb el PSC a casa seva, per no perdre el govern.

Qui s’ha d’estranyar, doncs, de la desafecció de la ciutadania per la política i del fet que «el poble» no vagi a votar? Al cap i a la fi, un cop triats, els «electes» fan el que, com i quan volen i ho justifiquen com els hi dona la gana, sense importar-los per res que ens quedem amb un pam de nas.

Subscriu-te per seguir llegint