Opinió

A Mart i sense sortir de casa

Es veu que un grup de científiques han estat al desert d’Utah, fent com que estaven a Mart, projecte Hypàtia es va dir la cosa. No sé per què es van conformar amb Mart, posats a triar, podrien haver dit que simulaven estar a Venus, que està més lluny i té més mèrit. O a Alfa Omega, que un nom en grec impressiona. Imagino que els mitjans ja hauran entrevistat les audaces exploradores espacials, i els hauran preguntat com és la vida a Mart.

-Molta calor, escolti. Però poca gent, això també. Vagi una cosa per l’altra.

És bo que els viatges siderals es facin sense sortir de casa, que un coet gasta molta benzina. Un es fabrica un casc amb Albal, es penja a l’esquena una ampolla buida de Coca-Cola 2000, i ja pot fer com que viatja per l’ample espai. Esllomi’s vostè en una carrera de ciències, per a acabar jugant al que jugava jo de petit.

-I han portat vostès alguna mostra, de la seva aventura marciana?

-Doncs sí: vam trobar una espardenya trencada i un embolcall de Frigodedo. La gent és molt bruta, també a Mart.

Ara que estem a l’estiu, aquest sistema de viatjar es pot aplicar a les vacances, així estalviem. D’aquí a uns dies marxo a l’exili de L’Escala -des del Vivales, els catalans de bé, a viure sense fotre ni brot en diem exili-, però enguany faré com que estic al Carib. Al costat del mar, en una gandula i escoltant salsa, a mesura que m’empassi mojitos, Cala Montgó se m’anirà semblant cada cop més a Varadero. Aconseguir mulates serà més complicat, però cap simulació és perfecta, tampoc hi ha marcians a Utah i ben bé que s’ho han passat les nostres científiques.

A passar uns dies amb unes amigues a Utah se’n diu simulació d’estar a Mart perquè "anar de convivències" sona a col·legi religiós. Jo hi vaig anar un parell de cops amb els Maristes (de convivències, no a Mart), i més que hi hauria anat si ho haguessin sabut vendre com a "simulació de passar uns dies al costat de Déu", que això impressiona més que Mart.

Tothom pot convertir-se en explorador interestel·lar, n’hi ha prou de convèncer alguna administració que posi diners per a l’estada amb els amigots. De l’estiu vinent no passa que viatjo simuladament a Raticulín, fiu, fiu, ja els explicaré a la tornada quantes naus espacials hi ha.

Subscriu-te per seguir llegint