Entre el Cuéllar i la catedral

Ja és mala sort que els dos esdeveniments més esperats de l’any tinguessin lloc alhora. Diumenge, mentre a la Catedral de Girona s’ordenava Octavi Vilà nou bisbe de la diòcesi, jo signava el meu llibre dedicat al Vivales en el bar Cuéllar, que no deixa de ser també una catedral, tot i que amb cervesa en lloc de vi de missa. Els gironins van haver de triar entre un lloc o l’altre, ja que el do de la ubiqüitat el posseeix només el Senyor qui, Aquest sí, va ser a tots dos indrets, instant-nos a Vilà i a un servidor a no abandonar el recte camí de la fe, cadascun la seva.

Albert Soler: «Admiro els que escriuen sobre el Procés seriosament.»

Lliuri’m Déu de contraprogramar a Déu, valgui la redundància. Si hagués sabut que Ell havia triat precisament aquest dia per a investir el seu nou vicari, jo n’hauria triat un altre per a investir el meu nou llibre. Hi ha més dies que llonganisses i, ni que sigui per raó d’edat, Déu té preferència sobre mi. També és casualitat que, després de dos anys sense bisbe, l’Altíssim es personés a Girona el mateix dia que jo em personava al Cuéllar, potser fins i tot ens vam creuar pel camí. El mercat de Déu i el meu és més o menys el mateix, tots dos intentem que homes i dones vegin la llum, tots dos volem que les nostres ovelles tornin a la cleda: com a Ell, em congratula més un llacista que torna a la senda del seny, que cent que mai van ser enganyats pel Vivales i els seus. Aquest compartir nínxol de seguidors va fer que l’ordenació del bisbe fos menys lluïda del que mereixia, ja que molts fidels van preferir acompanyar-me a Vila-Roja, on, després de diverses canyes i com que el barri està en un pujol, solc pronunciar un sermó de la muntanya. La diferència entre tots dos -imperceptible a ulls pagans- és que, com és sabut, els seus rengles són torts i els meus no. La raó és que jo em dedico professionalment a l’escriptura, mentre que Ell utilitza amanuenses i aquests no sempre són tan polits com haurien de ser.

Un ja no sabia si diumenge ordenaven bisbe Octavi Vilà a la catedral i signava llibres Albert Soler en el bar Cuéllar, o era al revés. Potser ordenaven bisbe a Albert Soler. O aquest signava llibres a la catedral? Era Octavi Vilà qui prenia canyes desmesuradament en el Cuéllar? Es va presentar Albert Soler vestit de monjo cistercenc a Vila-Roja? El nou bisbe sol·licitava a les més maques de les seves feligreses, poder-les signar en el sostenidor? Aquests actes multitudinaris s’han de celebrar en dies diferents, per a evitar confusions que a res de bo porten.

Subscriu-te per seguir llegint