Contrastos lamentables, canvis necessaris

La societat i el sistema econòmic que tenim són molt millorables, i necessàriament els que tenen i els que pretenen tenir protagonisme a la vida pública han de caminar i trepitjar els carrers i les places, els barris, els centres cívics, els hospitals, les escoles i universitats, les residències d’ancians, etc. Mentre algunes persones disposen de sobrats mitjans econòmics per comprar i pagar el que volen i desitgen, d’altres prou feines tenen per sobreviure sense el necessari. Mentre alguns acumulen indecentment riqueses, d’altres sobreviuen passant penalitats per arribar a fi de mes. Però poques persones posen en qüestió aquesta lamentable i injusta situació. Proclamem, legalment i teòricament, molts drets i exaltem la dignitat humana, però la realitat que vivim no és un paradís, ni està en consonància amb els drets proclamats.

Mentre alguns malmeten la seva pròpia salut i integritat física, eixelebradament, d’altres resten víctimes d’accidents evitables o malalties imprevisibles. I així podem anar enumerant infinitat de contrastos existents a la nostra societat i al nostre món. Hi ha circumstàncies i situacions que depenen de la voluntat i l’actitud dels individus, però d’altres mostren una estructura social injusta, que reclama actuacions polítiques, valentes i compromeses, dirigides a fer un mon millor per a tothom. Però no ens enganyem, l’actuació dels governs i de les institucions públiques, constitueixen un engranatge burocràtic que cal humanitzar i redefinir perquè serveixin de manera eficient i eficaç al conjunt de la societat, als que treballen i als que estan malalts, als que estudien i als que estan sense feina, als d’aquí i als de fora. El poder és molt llaminer i sol utilitzar molts mitjans per rebaixar plantejaments, justificar canvis de camisa, aquietar-se al funcionament rutinari de les coses i autojustificar-se deixant els canvis per a més endavant.

Però el sistema és potent i ho engoleix tot, i ens anestesia a tots, fent-nos creure que no hi ha alternativa viable. Però sí que hi ha alternatives per caminar cap un món més just i solidari. Hem de vèncer el nostre propi egoisme, la nostra indiferència i el nostre confort individualista. Canviar les institucions sense que canviem les persones és projecte destinat al fracàs. El problema és el camí que emprenem i els mitjans que utilitzem per aconseguir-ho. El contrast entre els objectius i els mitjans, entre el que volem i el que fem, entre el que demanem dels altres i el que ens exigim a nosaltres mateixos, sovint és escandalós. La societat no ajuda gaire, per no dir gens, però les persones hem d’assumir la nostra responsabilitat. Si volem una societat i un món més justos i solidaris, tots tenim quelcom a fer, tot començant per millorar-nos a nosaltres mateixos.

Subscriu-te per seguir llegint