El plural fa la cosa

Poso tan poca atenció en el nom dels consellers com en el de les conselleries, un es conforma de pagar-los el seu generós sou i sufragar-les, i s’oblida de la seva existència. Per això me n’he adonat fa només uns dies que a Catalunya gaudim d’un departament d’«Igualtat i Feminismes», així, meitat singular i meitat plural. M’he tirat tot el cap de setmana cavil·lant per quina raó a Catalunya hi ha una sola igualtat i uns quants (tal vegada un munt) feminismes. Ignoro com deuen ser aquests feminismes, jo em vaig quedar ancorat en l’època en què el feminisme, un de sol, lluitava pels drets de les dones, sense que li calgués el plural, prou feina tenia el singular. Tal vegada, com els antics pantis Marie Claire, hi ha un feminisme per a cada dona, i cadascuna pot triar quin li convé, a la carta. No és que em queixi, només reivindico el mateix tracte per a la igualtat: hauria d’haver-n’hi també unes quantes, perquè cadascú triï la que li plagui. Una conselleria d’«Igualtats i Feminismes» seria l’enveja del món i a més a més, s’hi podrien col·locar més amigots que mai. No sé per què ens limitem a pluralitzar mig departament, marginant la igualtat, vull dir les igualtats.

Hauria d’estendre’s a la resta de conselleries. Per què no una de Cultures, una més de Saluts -l’humil i modest singular no fa honor a les gegantesques llistes d’espera, orgull de Catalunya- i una altra d’Accions Climàtiques, no solucionarem tot l’assumpte del clima amb una sola acció. I Educacions, a veure si almenys una d’elles aconsegueix que algun alumne català no quedi a la cua en els informes PISA. I Accions Exteriors, què menys que una acció exterior per a cadascuna de les ambaixades catalanes, ja que les paguem entre tots. Economies i Hisendes, per descomptat, que sabut és que a l’hora de pagar impostos, no hi ha cap uniformitat. Clama al cel que Agricultura i Medi Ambient encara no estigui tota en plural, quan hi ha qui conrea blat de moro i hi ha qui conrea patates, i uns dies fa calor i altres fa fred. Només en el cas d’Interior es pot acceptar excepcionalment el singular, per a evitar equívocs amb la pel·lícula Interiors i aconseguir així que ningú confongui el seu titular, Joan Ignasi Elena, amb Diane Keaton. De tota manera, el plural més urgent és el del departament de Presidències, perquè hi càpiguen el titular, l’inhabilitat, el que està a la paperera de la història i el fugat, a més a més del genuí, que és en Pujol.