Dimecres de Cendra

Avui, Dimecres de Cendra, comencem un temps que la litúrgia qualifica de «temps favorable» i que és la Quaresma. Un any més, la Quaresma ens crida a recuperar el seu sentit més genuí, com un temps de conversió. Un temps que ens ha de portar al coneixement d’un Déu que és Pare de misericòrdia, que ens estima entranyablement, sense retrets, ni condemnes.

Com el seu propi nom indica, la Quaresma, que el papa Sant Lleó anomenava Paschale Sacramentum, són els 40 dies abans de Pasqua, un temps que és signe dels 40 dies que Jesús passà al desert. Però si comptem els dies que hi ha des del Dimecres de Cendra a Pasqua, veiem que en són més de 40. I és que la Quaresma no compta els diumenges, perquè el dia del Senyor no és dia de penitència. D’aquesta manera, sense els diumenges, sí que surten els 40 dies de la Quaresma.

La imposició de la cendra, avui dimecres, és un signe penitencial que ja trobem a l’Antic Testament, com podem vore al profeta Jonàs (3:1-10) i també al llibre d’Ester (4:3)

L’Església primitiva utilitzava la cendra només per als pecadors públics que eren reconciliats. Sembla que va ser el papa Urbà VI, el 1091, que va prescriure la imposició de la cendra a tots els fidels com a inici del temps quaresmal.

La Quaresma, que és un temps de conversió per buscar Déu en els germans, és també un temps de justícia, de veritat, d’alliberament. És un temps de silenci atent, de mirar la vida, d’escoltar la veu del desert. La Quaresma és temps de tornar a començar i de buscar l’autèntic Déu. Temps de solitud i de revisió, temps de deixar allò que és vell i caduc per buscar la novetat del Regne, temps de donar nous fruits que tinguin vida en abundància, temps de fer una lectura orant de la Paraula de Déu, una Paraula que com ha dit el papa Francesc, és «la que suscita la fe, l’alimenta, i la regenera». I és que durant la Quaresma, la Paraula de Déu ha de tocar els cors més intensament, per convertir-los a Déu, renovant així «contínuament les nostres comunitats».

La Quaresma és aigua, com a signe de vida, com l’aigua del poble de Déu a través del desert. És també alliberament enmig de les proves i dificultats. És creu, no com a signe de derrota i de fracàs, sinó com a signe de vida i de resurrecció. És esforç i canvi per deixar el llevat vell i substituir-lo pel llevat nou de Pasqua, ple de l’alegria i la pau del Senyor Ressuscitat.

A l’Edat Mitjana, els càtars i els albigesos vivien la Quaresma com un temps de penitències extremes. Ara, pel contrari, la Quaresma ha de ser solidaritat i generositat amb els més desvalguts i atenció i disponibilitat per trencar cadenes i alliberar els qui estan esclavitzats.

La Quaresma és un temps per descobrir la misericòrdia de Déu i per aprendre a estimar els altres des del cor de Déu, tal com Déu estima.

Que com a deixebles de Jesús, la Quaresma d’aquest 2024 ens hi ajudi a trobar-nos com a comunitat, de manera senzilla, a l’entorn del pa i del vi, en la taula de l’amor.