Els 45 anys de Prensa Ibérica

El 1978 teníem 28 anys, érem joves i estàvem plens d’il·lusions i projectes. El 3 de desembre d’aquell any, en una Espanya que respirava aires de llibertat, va canviar el signe de les nostres vides per sempre. Aquell dia, atrets per un il·lusionant projecte editorial, la nostra família es va instal·lar a les Canàries.

Aquells van ser uns anys intensos i complexos en els quals la societat espanyola canviava a pas accelerat. Aires democràtics bufaven per tot el país, iniciant el seu camí els partits polítics. S’havien format les Corts Constituents i el país avançava ràpidament cap a una democràcia plena.

Tres dies després, el 6 de desembre, els ciutadans aprovàvem en referèndum la Constitució. Va ser aleshores quan vam iniciar una aventura empresarial que ha marcat la nostra existència. Aquell 6 de desembre va ser el dia que va néixer la nostra actual democràcia, però també va ser el dia que Prensa Ibérica va fer els seus primers passos amb l’adquisició de Prensa Canaria, l’editora de La Provincia i Diario de Las Palmas.

Des del principi vam saber que la premsa estava cridada a jugar un paper clau a l’hora de consolidar els principis democràtics. Garantir el dret a la informació dels ciutadans, vigilar els poders públics i afavorir un plural intercanvi d’opinions. Aquests també han estat els principis que han guiat sempre la nostra activitat editorial.

Però no ho vam fer sols. Al nostre voltant vam nuclear un equip que ens va acompanyar des del principi. Alguns ja no hi són, però sempre guardarem un entranyable record cap a aquelles persones que tant ens van ajudar. Entre ells és just esmentar Niceto Flores Ganivet, Juan Ignacio Jiménez Mesa, Wenceslao Cilveti Oficialdegui i Guillermo García-Alcalde, que en pau descansin. Aprofitem per retre’ls des d’aquí un homenatge especial. Amb ells vam posar els fonaments de la nostra empresa, i en dos anys Prensa Canaria es va convertir en la base ferma de la nostra expansió.

Al cap de poc temps, el Govern va planejar treure a pública subhasta els Mitjans de Comunicació Social de l’Estat, però no es va fer realitat fins el 1984. Allò portaria el nostre projecte periodístic a una altra dimensió. La subhasta de diaris ens va donar l’oportunitat d’adquirir La Nueva España d’Astúries, Levante-El Mercantil Valenciano i Información d’Alacant.

Aleshores ja escoltàvem que la premsa «s’acabava», que no tenia futur… I ara, 45 anys després, amb l’eclosió definitiva d’Internet, continuem escoltant-ho. I no és veritat. La premsa no s’acaba; la premsa es transforma i evoluciona. Els ordinadors van rellevar les màquines d’escriure, el color va substituir el blanc i negre, i després va venir la revolució digital, que condiciona el pas de la premsa, però no acaba amb ella. Més aviat al revés: la digitalització enriqueix la premsa.

Internet fa que els diaris guanyin immediatesa, converteix els seus continguts en globals i multimèdia, i fa possible una millora substancial de l’oferta informativa. El que és essencial és la informació, no l’eina que utilitzem per obtenir-la i difondre-la.

Gràcies al desenvolupament digital, estem aconseguint un nombre de lectors que mai hauríem somiat. Ara es llegeix més que mai, incloent-hi els joves que ho fan a través del telèfon mòbil accedint de forma còmoda i instantània a tot un univers d’informació que ja no és només escrita sinó també audiovisual. Canvia la tecnologia, l’estil, els hàbits… però la informació que ofereix la premsa continua sent-hi, amb més futur que mai.

Creiem en la premsa i creiem en la necessitat d’estar ben informats. Sense informació no hi ha llibertat. Però el món es transforma, i la clau és transformar-nos al compàs de les seves noves exigències i dels avenços que brinda la tecnologia.

La veritable democràcia no s’aconsegueix sense informació lliure, és a dir, sense premsa independent. Ara mateix, per exemple, té lloc el debat sobre la Intel·ligència Artificial, que alguns perceben com una amenaça. No hi estem d’acord. Nosaltres creiem que és una oportunitat.

La tecnologia ajuda a agilitzar i millorar el treball del periodista en tasques tan rellevants com ara l’anàlisi de dades, el descobriment de noves informacions o la verificació de xifres i fets. Abraçar els avenços tecnològics més moderns ha estat una constant en l’evolució de Prensa Ibérica.

L’aposta per un periodisme compromès i de qualitat, dotat de sensibilitat social i cultural, és un altre dels trets que considerem irrenunciables.

I hi ha una tercera característica que ens defineix com a grup: la informació hiperlocal. Ens desenvolupem en un món cada vegada més global, però això no està renyit amb un interès especial per allò que passa al nostre voltant, al barri, al municipi o a la comarca. Paradoxalment, el més proper és el que més interessa al ciutadà. Aquest periodisme enganxat al terreny, proper als lectors, és el que dóna identitat a Prensa Ibérica.

Som un grup de diaris regionals i locals que posseeix una visió plural de país i del món, que creu en la diversitat de cultures, idiomes i identitats, i que alhora aporta cohesió i vertebració territorial.

La trajectòria de Prensa Ibérica està lligada a la seva expansió pel conjunt d’Espanya mitjançant una àmplia xarxa de mitjans.

Després de l’adquisició el 1984 dels Mitjans de Comunicació Social de l’Estat, dos anys després vam incorporar Faro de Vigo, el degà de la premsa espanyola. El 1988 vam fundar La Opinión de Murcia, que és la primera d’una sèrie de capçaleres amb el nom de La Opinión amb les quals competir en llocs com Zamora, Màlaga o la Corunya, on ja existia una competència amb arrelament. En les dues dècades següents vam refermar la nostra posició al Mediterrani, amb Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Diari de Girona, Empordà i Regió7.

I els darrers cinc anys han estat també molt intensos. A l’adquisició d’El Día de Tenerife a principis de 2019 s’hi va unir aquell mateix any la del Grupo Zeta, que ha enriquit la nostra presència en territoris com Catalunya, Aragó, Extremadura, Andalusia i la Comunitat Valenciana, i ha permès incorporar al grup revistes de prestigi com Woman i Viajar. El 2021 vam llançar El Periódico de España, la nostra primera capçalera de cobertura nacional; l’any passat vam adquirir El Correo Gallego, i el gener d’aquest any hem incorporat El Correo de Andalucía.

En total, 27 diaris, 66 Crónicas locals i una desena de portals temàtics.

Resulta emocionant mirar enrere i contemplar, 45 anys després, que el somni que un dia vam compartir nosaltres dos s’ha fet realitat. I és realitat -volem posar-hi tot l’èmfasi- gràcies al fet que, en el camí, hem trobat molts i grans professionals que, amb el seu talent i dedicació, han donat el millor d’ells mateixos.

En tot aquest temps, és evident que de vegades l’haurem encertat i d’altres ens haurem equivocat, però si d’alguna cosa podem estar molt orgullosos és que Prensa Ibérica és, sobretot, el fruit d’un esforç col·lectiu realitzat per tots els nostres professionals.

En aquest viatge de 45 anys ens han acompanyat més de 15.000 professionals. Vagi des d’aquí la nostra gratitud i reconeixement perquè tots han contribuït a fer que Prensa Ibérica sigui el que és avui.

És una sort que el destí hagi posat a les nostres vides persones com Pedro Pujadó, Juan Viñals, Manuel Pascual, Jesús Prado o José Manuel Vaquero, amb les quals hem compartit tantes vivències. Comptar amb el seu coneixement, el seu criteri, la seva capacitat de treball, la seva confiança i la seva lleialtat ha estat fonamental en la construcció i evolució de la nostra companyia.

Vull a més tenir avui un record molt especial per a Guillermo García-Alcalde, que va morir recentment i que durant molts anys va ser la meva mà dreta i el meu amic. Un home brillant i polifacètic que estimava la cultura i la música i que va resultar un magnífic gestor de mitjans i un periodista excepcional. Serveixin aquestes paraules de merescut homenatge a la seva figura.

La història de la nostra família no s’entén sense Prensa Ibérica. Estar envoltats dels nostres fills Susi, Arantxa, Idoia, Ainhoa i Aitor ens omple d’emoció i d’orgull. Als cinc us donem les gràcies perquè, des de nens, vau aprendre a conviure a casa amb les exigències de l’empresa familiar, on hem bolcat tants esforços, sentiments i desvetllaments. Als cinc, gràcies sempre per la vostra comprensió, per la vostra implicació, pel vostre afecte i per ser-hi sempre…

Prensa Ibérica ha estat testimoni d’un temps excepcional. El grup va néixer en una Espanya que acabava de donar a llum els famosos «pactes de la Moncloa» i que va saber transformar les diferències en entesa, la confrontació en tolerància i la divisió en consens. Des d’aquesta referència històrica, que sens dubte va ser un èxit de tots, els espanyols demanem avui als nostres polítics que aparquin les seves discrepàncies i supeditin els interessos partidistes al bé comú. Només així s’aconseguiran els grans acords d’Estat que són tan necessaris perquè la societat espanyola avanci i perquè prevalguin el diàleg, l’estabilitat i, en definitiva, l’esperit democràtic.

Volem, finalment, recordar-los que quan les societats es doten d’una informació lliure i independent, floreixen els drets ciutadans, es respecten la diversitat i la pluralitat, s’abona el terreny a la convivència, forjant-se homes i dones compromesos amb el progrés i amb el coneixement.

* Aquest article reprodueix la intervenció de Javier Moll i Arantza Sarasola durant l’acte commemoratiu dels 45 anys de Prensa Ibérica