Dani Alves ja té el milió

Observo que el que més molesta del cas Alves no és que hagi sortit en llibertat sota fiança, sinó que aquesta fos d’un milió d’euros. La gent està que treu foc pels queixals, però és per la quantitat, no entén com és possible que algú pagui un milió d’euros per sortir de la presó. Una fiança de 10.000 euros està ben vista, i una de 5.000 encara més, però una d’un milió demostra que la justícia no és justícia, que n’hi ha una per a rics i una altra per a pobres i blablablà. D’ara endavant, els tribunals hauran d’anar amb molta cura a l’hora de decretar la quantia de les fiances, que la gent està molt sensible.

-Senyor jutge, el meu client sol·licita la llibertat provisional amb una fiança de 20.000 euros.

-Deixem-ho en 200 euros, advocat, que no vull que diguin que imparteixo justícia per a rics.

-Senyoria, insisteixo. El meu client té una reputació, amb aquesta ridícula fiança les seves amistats pensaran que és pobre. Augmenti-la almenys a 1.000 euros, pensi en la família d’aquest home, que serà assenyalada per necessitada.

-Cinc-cents euros i no se’n parli més, lletrat. I doni gràcies al fet que el reu està imputat per violar i assassinar a una àvia tetraplègica, que si no, amb cinquanta euros ja seria al carrer. No estic jo perquè ningú m’acusi de discriminar.

Periodistes, polítics, carnissers, metges, lampistes i taxistes que no han pres mai a les seves mans un llibre de dret, en canvi han pres aquests dies la paraula per a qualificar de vergonyós i insultant que, pagant un milió d’euros, algú pugui estar en llibertat mentre espera sentència ferma. No els falta raó. Estic segur que el mateix Dani Alves està d’acord amb tots aquests crítics, ell també hauria optat per pagar una fiança de 10.000 euros, que aconseguir un milió li ha costat tot un cap de setmana. A mi em costaria molt més temps, així que personalment agraeixo que hi hagi una justícia per a pobres en la qual les fiances siguin més assequibles, un mai sap quan pot trobar-se en la tessitura.

Dani Alves es pot sentir discriminat amb raó: si no hagués sigut ric, no hauria hagut de pagar un milió. Al final serà veritat que hi ha una justícia per a rics i una altra per a pobres, tot i que Alves hauria preferit que n’hi hagués només una per a pobres.