Avui parlarem del segrest de CO2. Sabem que la producció d´energia amb combustibles fòssils genera escalfor i CO2 que va a l´atmosfera. Sembla demostrat que aquesta acumulació de CO2 produeix un efecte hivernacle que impedeix a bona part dels raigs solars sortir de l´atmosfera una vegada reflectits a la terra; com a conseqüència d´això, la temperatura del nostre planeta puja any a any. D´aquí la necessitat urgent d´estalviar energia i de trobar sistemes que no generin CO2. Sabem que l´energia fotovoltaica, l´eòlica, la de les ones, la de les marees del mar, la geotèrmica o la nuclear, no generen CO2. Altres sistemes, com els combustibles vegetals o la biomassa en produeixen, essent però, el mateix que necessita la planta pel seu creixement; així doncs amb els combustibles vegetals no s´incrementa la concentració de CO2 a l´atmosfera. Finalment els combustibles fòssils, petroli, gas natural i carbó, produeixen CO2 quan es cremen per produir energia, augmentant-ne la concentració a l´atmosfera actual; de fet alliberen el CO2 que les plantes fossilitzades en combustible varen necessitar per créixer a la prehistòria. Per això el sistema es desequilibra.

El dia 20 de Juny a la Cambra de Comerç de Girona va tenir lloc una jornada del cicle d´energia i economia en la qual va participar Jordi Martínez, director tècnic d´enginyeria d´Endesa. Va parlar a bastament de segrest de CO2. Va exposar els plans de la Unió Europea en la política energètica: Seguretat en el subministrament, competitivitat, i minimització de l´impacte ambiental i del canvi climàtic. Per sustentar aquesta estratègia cal treballar per millorar l´eficiència energètica, les inversions en noves tecnologies i en I+D, augmentar el diàleg amb productors de matèries primes, desenvolupar nous mercats, diversificar noves tecnologies i desenvolupar les interconnexions entre països.

Va dir que a l´any 2030 el 90% del creixement de la demanda energètica al món es farà amb combustibles fòssils, que la UE augmentarà les importacions energètiques des del 56% actual fins el 65% l´any 2030; avui Espanya importa el 85% de l´energia consumida. S´haurà de competir internacionalment pels recursos energètics. Fins a l´any 2030 l´increment de consum energètic a Europa serà del 12%, als EUA del 25%, a Xina del 109%, a l´India del 93% i a tot el món del 53%.

L´objectiu més gran de la política de la UE és el de racionalitzar l´ús de l´energia fomentant l´eficiència. Per a la UE totes les tecnologies són necessàries i complementàries. Per exemple, l´energia nuclear té menys emissions, és menys volàtil, té menys cost i té major garantia de subministrament, les energies renovables tenen menys volatilitat, menys emissions, donen menys dependència i no depenen de les reserves, mentre que el carbó té moltes reserves, bona garantia de subministrament i pèssimes emissions; el gas natural té compromisos en totes les necessitats. Si solapem el conjunt de les tecnologies cobrim adequadament els requisits de sostenibilitat.

Les prediccions sobre l´efecte hivernacle que fa l´IPCC (panell intergovernamental pel canvi climàtic) són que si no hi ha una reducció dràstica del CO2, a l´any 2100 hi haurà un augment de temperatura de 5,8ºC, amb conseqüències desconegudes. La recomanació és mantenir l´augment de temperatura per sota de 2ºC respecte a la temperatura de fa dos segles.

Es proposa reduir el CO2 en un 60% a l´any 2050 respecte l´any 2006 per estabilitzar la concentració del gas entre 450 i 550 ppm. Aquesta proposta, recollida en el llibre verd sobre l´energia de la UE, només serà possible amb la innovació tecnològica emprant un ampli ventall de combustibles segons cada país.

Alhora, l´Agència Internacional de l´Energia suggereix tres actuacions principals: 1) Augment de l´eficiència energètica en el transport, indústria i construcció, 2) Major ús de biocombustibles en el transport, i 3) reducció significativa en les emissions de CO2 per mitjà de fonts d´energia renovables, energia nuclear i per la captura i emmagatzematge de CO2.

Per tot això la UE ha posat en marxa un Pla d´Acció, amb el qual En aquest es preveu que a l´any 2012 s´hauran construït fins 12 plantes de demostració industrials de combustibles fòssils amb sistemes de captura de CO2. Per l´any 2020 es proposa un augment de l´eficiència energètica del 20%, la reducció de CO2 també del 20%, les noves plantes hauran de preveure sistemes de captura i segrest de carbó (CCS), el pes de les renovables en el mix energètic serà del 20% i l´ús de biocombustibles serà del 10%. Finalment l´any 2050 la reducció de CO2 a Europa serà del 60-80% i el mix es basarà en renovables, carbó sostenible, energia nuclear de quarta generació i energia nuclear de fusió (ITER).

Les actuacions concretes en les centrals amb combustibles fòssils són la millora de rendiment i la captura de CO2. Les centrals de gas natural amb cicle combinat milloren any a any els rendiments augmentant la temperatura de la turbina de gas. Així, a principis dels anys 1990 els rendiments eren del 52%, a principis dels anys 2000 eren del 57% i els actuals sobrepassen el 59%.

La captura de CO2 consisteix en la separació d´aquest de la resta dels gasos, el transport per vaixell o gasoducte fins el lloc de confinament i l´emmagatzemament geològic o marí. El mètode més fàcil d´entendre és la captura del CO2 a la sortida dels gasos d´una central enviant-lo a una cavitat subterrània. Com que és improbable que una central existent tingui a sota una cavitat per enviar-hi el CO2, es transforma en carbonat de calç. El gas reacciona amb l´òxid de calç per convertir-se en carbonat; es podria dipositar el carbonat en una pedrera, cosa que ocuparia molt volum. Posteriorment s´aplica escalfor al carbonat per tornar a obtenir el CaO i el CO2; aquest es confina definitivament en un jaciment geològic, (pous antics de petroli o de gas), o en el fons del mar en roques poroses salines a més de 800 m. de profunditat. El CO2 es dissol amb aigua salada augmentant la densitat, fet que facilita que es concentri en la part inferior del llit rocós on comença un procés de mineralització cap a carbonat sòdic.

Heus aquí el resum de la ponència del Sr. Jordi Martínez, el qual va deixar clar que tot plegat ens costarà un augment del cost de l´electricitat com a mínim del 30%. Deu n´hi do el desenvolupament tecnològic que ens espera en aquest camp!

* Pimec Girona. www.jvila.cat