Destinaran més recursos a l'atenció primària de les zones amb més necessitats socials

n El Departament de Salut destinarà 65 milions d'euros en els propers cinc anys per millorar el finançament de l'atenció primària de les zones amb més necessitats socials. La conselleria ha modificat el sistema de finançament de les àrees bàsiques de salut per intentar pal·liar les desigualtats socials i ha identificat 180 ABS -cinc d'elles, a la regió sanitària de Girona- que pateixen un infrafinançament i que a partir de l'any vinent rebran més recursos. En el cas de Girona, el finançament addicional arribarà als ambulatoris de Figueres, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Breda, Hostalric, Maçanet, Sils i Vidreres a partir de l'any vinent.

Segons un estudi realitzat per l'Aquas, l'agència dependent de la conselleria que estudia la qualitat en salut, actualment hi ha diferències de fins a 7,5 anys en l'esperança de vida entre barris rics i pobres.

Segons va anunciar ahir el conseller de Salut, Antoni Comín, a partir de l'any que ve arribarà finançament addicional per a aquests 180 centres d'atenció primària o àrees bàsiques de salut, que es farà de forma «modulada», a raó d'un 20% d'increment de recursos per any. Així, el 2017 es destinaran els primers 13 milions d'euros, del total de 65, a les 180 ABS, dels quals quasi bé 3 milions aniran a les 25 considerades prioritàries pel seu subfinançament, la majoria a l'àrea metropolitana de Barcelona.

La selecció d'aquests ambulatoris s'ha realitzat d'acord amb un nou indicador socioeconòmic que ha elaborat Salut i que ha usat la combinació de set variables, com el percentatge de població amb ocupacions manuals, les taxes de mortalitat prematura i d'hospitalitzacions evitables i el tant per cent de població amb rendes anuals inferiors a 18.000 euros i superiors a 100.000 euros, entre d'altres.

Aquests resultats han dibuixat un mapa socioeconòmic en què es troben actualment les 369 àrees bàsiques de salut existents a Catalunya, de les quals 180 estan infradotades, segons el nou indicador de Salut, i que al llarg dels pròxims cinc anys veuran incrementats els seus recursos.

El conseller Comín va considerar ahir que el factor socioeconòmic «tenia un pes massa petit, d'entre el 15 i el 20% de la quantitat assignada» als ambulatoris fins ara, i que es calculava d'acord amb la informació sobre el copagament farmacèutic, que era «poc exhaustiu i poc perfecte».

El nou indicador, que s'ha elaborat al llarg d'un any i mig, recull l'impacte socioeconòmic, serà «més comprensible, es podrà actualitzar cada any i serà vàlid per a tot Catalunya», va explicar.

L'objectiu és que aquests 65 milions d'euros es converteixin en la primera fase d'una reforma en el model d'assignació de recursos a 180 àrees bàsiques de salut, mentre que una segona fase hauria de contemplar un increment per tot el conjunt d'ambulatoris de Catalunya, en una quantitat que no s'ha concretat de moment.

Segons l'estudi de les set variables i el nou indicador socioeconòmic de Salut, l'esperança de vida a Catalunya se situa en una mitjana de 83,3 anys per a homes i dones. Tot i això, aquesta edat pot oscil·lar entre els 85 anys dels usuaris dels cinc ambulatoris més rics i els 81,1 anys dels cinc situats a zones més deprimides, una diferència que s'eleva a l'extrem en el cas dels 7,5 anys de diferència entre Valldoreix, un barri de classe alta a Sant Cugat del Vallès (86,5) i la Mina, a Sant Adrià del Besòs (79 anys).

Comín va presumir ahir que Catalunya «és el primer i únic lloc a Europa» que disposa d'un indicador de salut d'aquesta naturalesa, encara que se n'està elaborant un altre de similar a Suècia.