L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha creat el primer centre especialitzat a l'estat espanyol per tractar i investigar la migranya, una malaltia genètica que és considerada la segona neurològica més incapacitant. El centre combinarà la investigació clínica i l'activitat assistencial, així com la formació i l'educació dels pacients per apoderar-los en la malaltia. Vall d'Hebron atén uns 8.000 pacients l'any per migranya, alguns derivats d'urgències i de l'atenció primària de la seva àrea territorial i altres d'arreu de Catalunya i de l'Estat. La migranya afecta un 18% de les dones i un 8% dels homes i, a Catalunya, es calcula que unes 900.000 persones pateixen aquesta malaltia.
«La migranya és molt més que un mal de cap molt fort. Tens la incapacitat de funcionar, de pensar, de vegades, fins i tot de parlar, d'entendre, et molesten les llums i els sorolls. Hi ha força incomprensió sobre la migranya. La gent no entén com no et pots prendre un analgèsic i seguir amb la teva vida», va assenyalar Marta Castro, una de les pacients del Migraine Adaptive Brain Center, que és com s'ha batejat aquest espai de Vall d'Hebron pioner a l'estat espanyol i de referència a Europa. La Caixa va aportar 660.000 euros per a la creació del centre, que es va inaugurar la setmana passada.
La doctora Pozo-Rosich va incidir en aquesta càrrega de la malaltia: «Imaginem-nos que entra a la meva consulta una dona de 54 anys i ens explica que des dels 14 té migranya uns dos dies a la setmana. Algú podria pensar que no és tant, però si comptem tots aquests dies, sumen més de 10 anys». «Durant un atac de migranya, el pacient s'ha de quedar a casa, amb la llum apagada i sense soroll. És molt important donar visibilitat a aquesta malaltia, que té un impacte molt negatiu en l'edat més productiva de la vida».
Tasca assistencial i recerca
La combinació de la tasca assistencial amb la recerca clínica per millorar la salut de les persones amb migranya la fa un centre innovador. S'hi tractaran els pacients i se'ls donaran estratègies per conviure-hi i millorar la qualitat de vida. Els afectats són «microexperts» de la malaltia i el centre els vol apoderar.
A més, els pacients, si ho desitgen, podran participar en els projectes de recerca que es desenvoluparan en el centre, per estudiar el funcionament del cervell migranyós i trobar nous tractaments per millorar la vida de les persones afectades.
Just a l'entrada de l'espai, hi ha tres tauletes tàctils on els pacients poden informar sobre diferents aspectes del seu estat de salut, com per exemple el nombre de migranyes que han patit en els darrers dies, la intensitat i què estaven fent quan es van produir. Registrar aquesta informació vol ajudar els pacients a entendre la malaltia.
A més, aquestes dades passen directament als investigadors, que les analitzen i les integren amb les obtingudes als tres laboratoris; espais aïllats per estudiar com certs estímuls afecten les persones que tenen migranya. Els laboratoris són al costat de les sales de consulta per facilitar el flux de treball i la comunicació entre investigadors i clínics.
La migranya s'ha estudiat poc fins ara i la doctora Pozo-Rosich ho atribueix sobretot a l'evolució de la medicina: «Primer vam intentar sobreviure; després, allargar la vida. Hi ha una idea que vaig sentir del cardiòleg Valentí Fuster, que és que el cor dona anys de vida i el cervell ara ha de donar qualitat de vida».
