Les famílies amb infants i joves amb càncer viuen un «doble confinament» amb la pandèmia i també un major «aïllament», explica la coordinadora d'Afanoc de Lleida, Victòria Cano. És el cas del Pau Odina, de 13 anys. És de Lleida i ha passat gairebé un any amb la seva mare i sense visites a la Casa dels Xuklis a Barcelona, un allotjament que Afanoc posa a disposició de famílies que necessiten un lloc on quedar-se durant els tractaments i operacions. Fins al 2019, Afanoc obtenia més de la meitat del pressupost d'activitats solidàries pròpies, però amb la COVID-19 els ingressos han caigut en picat, mentre les atencions han augmentat. Per això, demanen a persones, empreses i administracions ajuda per poder seguir oferint suport a les famílies.
La coordinadora d'Afanoc Lleida, Victòria Cano, explica que la Casa dels Xuklis és un recurs temporal per a famílies que es veuen obligades a desplaçar-se a Barcelona per rebre tractament. Amb la COVID-19, es van haver d'adaptar. Al començament, van haver de reduir les famílies allotjades de 24 a 13 i establir un protocol exhaustiu, explica.
Les famílies havien d'estar el màxim de temps als seus allotjaments individuals, que es van limitar només als pares i mares, i evitar al màxim el contacte amb les altres famílies als espais comuns. Les activitats d'oci i lleure també es van haver d'aturar i les han anat recuperant lentament quan la situació ho ha permès. Ara, la capacitat de la casa dels Xuklis és de 20 habitacions.
Cano explica que la pandèmia ha estat «dura» perquè tot i que han seguit donant suport a les famílies, el contacte directe s'ha intentat evitar al màxim i s'ha canviat pel telèfon. «Al començament, tenien molta por i incertesa perquè a l'estrès d'haver de passar per un tractament de càncer infantil es va afegir l'estrès d'extremar precaucions per evitar contagis de COVID-19 que poguessin afectar els infants».
Per reduir al màxim els contactes i protegir els nens malalts de càncer, els treballadors d'Afanoc que donen suport als pacients a l'Hospital Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu no van poder estar amb ells durant 15 dies. Després van traslladar les atencions fora de la planta d'oncologia. Durant l'estada dels infants i joves amb càncer a Barcelona, tampoc es va permetre la visita de familiars i només podia acompanyar-los un dels progenitors.
«No tenir el contacte amb altres familiars o amics que et poden venir a veure és dur, perquè el càncer infantil és una malaltia molt greu i de llarga durada», explica Cano. «S'han trobat més aïllats que mai, perquè tot i que la malaltia ja et fa dur mascareta i limitar els contactes, amb la COVID-19 han viscut una doble pandèmia perquè han hagut d'extremar les mesures de protecció», afegeix.
Aquesta situació la van viure directament el Pau i la seva mare, Pilar Sunyent. Des de finals de 2019 anaven a Barcelona per fer seguiment al Pau, proves i tractaments. Els metges els van informar que s'havia d'operar i li van programar les intervencions per al març de 2020. «Quan em van operar va ser estrany perquè havíem planificat visites dels meus padrins i tiets, però no van deixar entrar ningú. Fins i tot va afectar els meus pares, perquè només podia entrar un i havien de fer torns», va explicar el Pau.
Des de l'Afanoc treballen per seguir donant atenció a les famílies tot i les restriccions, però el pressupost s'ha reduït un 20% i temen que vagi a pitjor. «No ens hi havíem trobat mai i ens fa patir perquè no voldríem haver de tancar portes», alerta Cano. En els últims 20 anys, l'Afanoc ha donat servei a més de 19.000 famílies, fet pel qual fa una crida a la societat, administracions i empreses perquè els donin suport.
