Un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert els mecanismes moleculars que donen suport a les defenses naturals del cos contra el desenvolupament del càncer de pell. La troballa ofereix una clau de com es comporta aquest tipus de càncer a nivell cel·lular, facilitant així el desenvolupament de nous tractaments contra la malaltia. L’estudi, publicat a la revista Cell Reports, suposa un important pas endavant en la investigació contra el càncer.
Els investigadors del CRG, liderats per Fátima Gebauer, van recopilar queratinòcits de ratolí, el tipus de cèl·lula cutània més abundant a l’epidermis que pot donar lloc a diversos tipus de càncer de pell, i van introduir gens que promouen l’aparició del càncer per estudiar el comportament de les proteïnes a l’ARN.
L’equip de científics va descobrir que la proteïna CSDE1, que fins ara sempre s’havia relacionat amb la formació de tumors malignes, també pot actuar bloquejant el creixement i l’agressivitat dels tumors. Aquesta troballa sorprenent obre la porta a nous tipus de recerca sobre aquesta proteïna i els seus diferents mètodes d’actuació, ja que actua d’una manera o altra depenent del tipus de cèl·lula en què es trobi. «CSDE1 és el Dr. Jekyll i Mr. Hyde de les proteïnes. Té una dualitat impredictible segons el tipus de cèl·lula i teixit en què es trobi», explica Gebauer. «No sabem per què aquesta proteïna promou el càncer en alguns casos i el suprimeix en altres. Trobar la causa principal d’aquest fenomen tindrà implicacions importants per al descobriment de nous tractaments personalitzats contra el càncer».
CSDE1 és un tipus de proteïna que monitoritza l’ARN. Aquestes proteïnes s’adhereixen a l’ARN, sovint en el moment en què es transcriuen i en poden canviar la funció. Una possible teoria que explica perquè CSDE1 es comporta de manera diferent en les cèl·lules normals de la pell comparades amb cèl·lules canceroses és l’existència de variants lleugerament diferents en cada tipus de cèl·lula. Això podria afectar la maquinària molecular de la cèl·lula de diferents maneres. Rosario Avolio, coautora de l’estudi afirma que es va descobrir «que la proteïna CSDE1 coordina una complexa sèrie de mecanismes moleculars que impulsen la senescència a les cèl·lules de la pell, alentint la seva funció sense causar la mort. Les cèl·lules senescents actuen com un tallafoc contra el càncer, suprimint la formació de tumors».
Un estudi innovador
L’estudi és un dels pocs que analitza el rol de les proteïnes que s’adhereixen a l’ARN a l’establiment de la senescència cel·lular, procés en què les cèl·lules normals perden la capacitat de dividir-se. «Durant molt de temps es va pensar que les proteïnes que s’adhereixen a l’ARN són molècules universals que les cèl·lules usen per al manteniment general, i que a més no poden ser regulades per al benefici terapèutic. Cada vegada és més clar que això no és cert», diu Gebauer.
