Tens un currículum impressionant, per on passes deixes el teu segell i apliques els teus coneixements a la perfecció. I, no obstant això, sents que no vals, que no és suficient, que la resta són millors que tu, que t'estan pagant per un treball que no saps fer o que si es fixen veuran que no és bo. Si et sents identificat, pateixes el que es denomina la síndrome de la impostora i hi ha alguns consells molt útils per combatre'l. Alguns d'ells els explica l'escriptora Neus Arqués en el seu llibre recentment publicat 'Impostoras i estupendas'. En entrevista amb Vogue, els ha resumit així:

  1. Abraça la visibilitat: Quan algú se sent incapacitat, cal fer-nos visibles. «Ens costa fer-nos visibles perquè ens convertim en les nostres pitjors crítiques». diu Neus en l'entrevista. «La visibilitat no és un capritx, és un recurs», afegeix. En molts treballs, la visibilitat ajuda a menjar perquè és remunerada o et reporta altres treballs.
  2. No fugis de l'èxit: Encara que el sistema patriarcal sigui el veritable culpable de la síndrome de la impostora, accions individuals atrevint-se a ser reeixida són granets de sorra molt importants per combatre-ho de manera global. «L'èxit ens espanta perquè considerem que no el mereixem i que tard o d'hora ens descobriran», explica Arqués, que veu aquí una de les claus.
  3. Quantifica els teus assoliments: Recapitular tot el que has fet és una de les fórmules que generalment no fallen a l'hora de combatre la síndrome de la impostora. Fer-ho de la mà d'una companya amb la qual tinguis confiança encara pot ser millor. Prendre distància i perspectiva ajuda a veure-ho tot més clar.
  4. Traça un pla per avançar, no per fugir: Si busques excuses per no evolucionar, si et dona pànic el reconeixement, planteja realment quins són els teus objectius i veuràs més clar el camí que et porta cap a ells. Sense un pla més o menys marcat, és més fàcil tirar pilotes fora perquè no pots fer-te la següent pregunta: «Ajuda aquest pas a aconseguir el meu objectiu?». «Es tracta de ser visibles sense sentir que ens estem traint. És important identificar els punts forts de cadascuna», diu Arqués.

Segons apunta Código Nuevo, del mateix grup editorial que Diari de Girona, es poden afegir 3 consells més:

  1. Compte amb qui et compares: És possible que hi hagi persones menys capacitades que tu ocupant llocs de poder o major visibilitat, sobretot en un sistema on el sostre de cristall és constant i els amiguismes ajuden a créixer professionalment. No has de comparar-te amb elles sinó seguir el teu camí, buscar persones inspiradores que sí que t'empenyin a seguir.
  2. Que l'objectiu de l'èxit no t'ennuvoli: Una cosa és no fugir de l'èxit i una altra molt diferent convertir-lo en el teu únic objectiu. Si els assoliments no arriben, cal tenir paciència i, a més, afegir-li una pregunta: És l'èxit el que em farà feliç o prefereixo una mica de tranquil·litat? A vegades, entrem en la voràgine competitiva sense saber molt bé per què.
  3. Teixeix aliances: L'èxit s'assaboreix millor quan es fa en equip. Cerca en el treball aquelles persones de confiança amb les quals t'entenguis per créixer juntes, des de la companyia, evitant aquells perfils tòxics que fan de les febleses de l'altre les seves fortaleses.