És segur prendre edulcorants com la sacarina, l'aspartam o l'estèvia? Això diuen els experts

Una guia sobre edulcorants publicada per l'Organització Mundial de la Salut ha causat molt d'enrenou

De sucres i d'edulcorants, n'hi ha de molts tipus.

De sucres i d'edulcorants, n'hi ha de molts tipus. / Racool_studio

Rebeca Gil

Fa uns mesos l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicava una guia sobre edulcorants sense sucre que va causar molt d'enrenou. Molta gent va entendre que aquest organisme internacional posava en dubte la seguretat d'aquesta mena de productes, desaconsellant el seu ús per aquesta causa. Però la realitat és diferent.

Tal com expliquen els especialistes del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes, el que està suggerint l'OMS és que no s'haurien d'usar els edulcorants no nutritius i sense calories per al control del pes corporal o per a reduir el risc de malalties cròniques

La raó és que segons la revisió sistemàtica que s'ha fet de l'evidència científica disponible, tot indica que els efectes no desitjats d'aquests edulcorants podrien superar als seus beneficis.

Quins són els edulcorants i per a què no serveixen?

En altres paraules, la recomanació de l'OMS de no consumir aquest tipus d'edulcorants es basa en el fet que no serveixen per a res si el que pretenem és perdre pes, mantenir un pes saludable o reduir el risc de patir malalties com a cròniques com la diabetis. 

Entre aquests edulcorants hi ha:

  • La sacarina
  • L'aspartam
  • L'acesulfam-k
  • L'estèvia

Pel que fa a aquests efectes no desitjats que aquests productes substitutius del sucre poden provocar a llarg termini i als quals apunta la guia, poden no respondre tant als efectes nocius de consumir els edulcorants com al fet que no contribueixen a solucionar els problemes de salut associats al pes i les malalties cròniques derivades.

En concret fa referència a:

  • Diabetis tipus 2
  • Malalties cardiovasculars
  • Mortalitat en adults

I el que ve a deixar clar és que aquests problemes continuarien augmentant amb el consum d'edulcorants. 

Edulcorant en pols

Edulcorant en pols. / UNSPLASH / ALEXANDER GRAY

Prendre edulcorants és segur?

Els especialistes del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes asseguren que prendre edulcorants és segur.

I deixen clar que tant l'OMS com l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) estableixen que el seu consum és segur, ja que tots aquests productes passen les corresponents proves toxicològiques de seguretat i el seu ús està regulat per la legislació.

El que passa és que no són recomanables perquè en realitat no aporten res, a part del sabor, i solen ser un reclam de productes poc saludables.

Així ho explica, en dues frases molt clares, Alma Palau, presidenta del Consell:

  •  "El missatge 0% sucres emmascara l'alt contingut en calories, greixos o sals d'aquests productes processats edulcorats, que omplen cada vegada més els supermercats i que en cap cas són saludables". 
  •  “D'aquesta manera -afegeix- no estem ajudant a la transició cap a una alimentació més saludable, sinó cronificant encara més els hàbits alimentaris perjudicials per a la salut”.

Edulcorant com a sinònim de compost sense valor nutricional

Des de l'àmbit de la salut pública, l'OMS ha treballat durant anys en la necessitat de la reformulació d'aliments i begudes per a reduir el consum de sucres lliures, remarcant que es tracta de compostos sense valor nutricional i que hi ha altres vies per a fomentar una alimentació saludable. Tot i que aquest objectiu sembla que no s'està aconseguint.

Giuseppe Russolillo, president de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, afirma que en aquest informe:

  • "Es posa de manifest que la reformulació d'aliments no està donant els resultats esperats en les polítiques de prevenció de malalties i de salut pública". 

En el mateix sentit insisteix la doctora Palau, qui creu que:

  • "És urgent promoure l'alfabetització alimentària perquè el consumidor sàpiga triar el millor producte i aliment per a la seva salut".

A més, l'experta afirma que la publicació d'aquest informe posa de manifest, una vegada més:

  • "La necessitat que el dietista-nutricionista sigui present en el sistema sanitari, per millorar el consell dietètic i l'abordatge de patologies no transmissibles". 

Giuseppe Russolillo s'uneix a aquesta petició i conclou:

  • “L'educació alimentària amb dietistes-nutricionistes és, ara més que mai, urgent i necessària, i l'administració pública no pot retardar-ho més”.