Sincerament decebut, penso que el 4% de participació assolit en la consulta que fa unes setmanes es va fer a Blanes i Lloret sobre la necessitat o no de perllongar la C-32, va constituir un veritable fracàs de democràcia participativa. L'escàs interès que van mostrar la majoria de blanencs i lloretencs (exceptuant els més conscienciats) va aigualir el valor del 75% de vots contraris a la perllongació de l'autopista.

Fa pocs dies, hem pogut constatar, novament, quanta feina queda per fer pel que fa a implicació ciutadana en temes que ens afecten i ens són, en principi, propers. L'ínfim percentatge de lloretencs (2% !) que van acudir a les urnes per escollir quin projecte volien que l'ajuntament financés al seu barri o a la seva associació representa una nova mostra de la poca tradició i el poc interès que hi ha per influir en el dia a dia dels nostres municipis. Encara que es tracti de qüestions si voleu «menors», però properes (parcs, camins, jardins, enllumenat, espais per a gossos, etc.).

Semblaria que la majoria de ciutadans en tenen (en tenim?) prou amb anar a votar (cada quatre anys) rondinar una miqueta, de tant en tant, a la feina, al bar, a la botiga, en un sopar d'amics, etc., i al cap de quatre anys tornar a votar. Certament que durant aquests darrers quaranta anys de democràcia els polítics tampoc ens han posat les coses fàcils. En general, mai han tingut massa interès a contrastar, plebliscitar i propiciar que els ciutadans, entre elecció i elecció, incidíssim en els seus indiscutiblement clarividents, imaginatius i encertats projectes.

Em pregunto quin valor, quin pes específic tenen les propostes que han escollit el 2% de lloretencs que van anar a votar-les. Segurament un pes similar al del 75% de vots contraris a l'autopista... amb només un percentatge de participació del 4%! Potser no calgui arribar a extrems com els de Suïssa on, fa anys, els seus ciutadans poden posicionar-se votant (sovint) sobre infinitat de qüestions. Uns vots que, a més, gairebé sempre són vinculants. En tot cas, estic convençut que, tot i els migrats resultats actuals, aquesta -la de la participació- és una línia de bona praxis democràtica en la que cal perseverar.