Condemnen un expolicia de Tossa per distribuir pornografia infantil

Tot i que el condemnat, Josep Roig Blanco, va assegurar al judici que desconeixia l'existència dels arxius, al·legant que eren el seu pare i el seu germà els qui feien servir l'ordinador, el tribunal no se'l creu. De fet, la sentència qualifica la seva versió de «sorprenent i inversemblant».

Entre d'altres, perquè durant la instrucció del cas Blanco no va explicar res d'això. I perquè ell mateix, durant l'escorcoll que la policia va fer a casa seva, va donar tant el nom d'usuari com la contrasenya que va permetre als agents d'investigació accedir als arxius amb contingut pedòfil.

Els fets que ara l'Audiència ha sentenciat es remunten a finals del 2013. Aleshores, en el marc d'una investigació que es va estendre a diferents punts d'Espanya, la policia va localitzar usuaris d'internet que es descarregaven o compartien arxius de contingut pedòfil.

Un d'ells, que feia servir el nick Arnart, es connectava des d'un pis situat al carrer Pintor Marc Chagall de Tossa de Mar. El maig del 2014, la policia hi va fer una entrada i escorcoll i se'n va endur dos PC, un disc dur extern i un DVD.

Apartat del cos

En un dels ordinadors i al disc dur extern, els agents van trobar milers d'arxius que contenien pornografia infantil. En concret, a cada dispositiu s'hi van localitzar més de 6.000 imatges i fins a 650 vídeos.

A més, hi havia arxius on sortien nadons de menys d'un any, alguns dels quals lligats de mans i peus mentre els adults abusaven d'ells.

El propietari del pis, aleshores agent interí de la Policia Local, era Josep Roig. Arran d'aquest cas, però, se'l va apartar del cos. Per aquests fets, s'enfrontava a una condemna de nou anys de presó.

Durant el judici, el processat va assegurar que desconeixia l'existència de les fotografies i dels vídeos, i va negar haver-los compartit per internet.

Roig va intentar carregar les culpes al seu pare i al seu germà, dient que aleshores vivien tots junts, i que eren ells els qui feien servir l'ordinador que contenia el material pedòfil.

L'Audiència de Girona, però, no dona cap mena de credibilitat a l'acusat. De fet, la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, qualifica la seva versió del tot «sorprenent i inversemblant» ja que durant la instrucció del cas no va dir en cap moment que al pis també hi visquessin els seus dos familiars.

«I el senyor Roig va callar fins al judici oral; més concretament fins al final del judici oral, doncs va demanar intervenir l'últim», recull el tribunal.

L'Audiència també posa en relleu que, durant l'entrada i escorcoll, el mateix Josep Roig va ser qui va proporcionar a la policia la clau d'accés que els va permetre accedir a les imatges. De fet, la sentència subratlla que la contrasenya per accedir al programa d'intercanvi d'arxius era gcw_josep (cosa que l'incrimina).

«Conscient» que ho compartia

El tribunal també conclou que l'acusat era plenament «conscient» que compartia arxius pedòfils per Internet. Sobretot, tenint en compte les característiques del programa que feia servir (anomenat Gigatribe).

Segons recull la sentència, amb aquest programa, «per tal que tercers puguin accedir a un arxiu de l'ordinador, és necessari que l'usuari els autoritzi expressament». I hi afegeix: «Una acció que és impossible que es produeixi automàticament, doncs la persona que emmagatzema arxius a compartir ha de convidar els altres usuaris a qui vulgui donar-ne accés, afegint-los a la llista d'autoritzats».

Per tot això, l'Audiència de Girona condemna l'expolicia de Tossa de Mar per un delicte de corrupció de menors, en la seva modalitat de posada a disposició de tercers de material pornogràfic on apareguin menors d'edat.

A l'hora d'imposar la pena a Josep Roig Blanco, que fixa en cinc anys de presó, el tribunal li estima però una atenuant de dilacions indegudes (perquè la causa va trigar «molt més del que seria lògic» a instruir-se).

A més de la pena de presó, el tribunal també el condemna a passar cinc anys en llibertat vigilada un cop hagi complert la pena. La sentència, de la Secció Tercera, no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.