El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al jove que va atacar amb una catana el seu company de pis a Blanes i després es va atrinxerar durant hores a l'interior de l'habitatge. L'Audiència de Girona va imposar-li una pena de tres anys i mig de presó, li va prohibir acostar-se a la víctima durant cinc anys i va obligar-lo a pagar-li una indemnització de 9.000 euros. La defensa del processat, però, no hi va estar conforme i va presentar recurs d'apel·lació, demanant que se li reconeguessin tres atenuants (reparació del dany, embriaguesa i legítima defensa). Primer va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i ara, en darrera instància, al Suprem. Tots dos, però, han tombat el recurs i han confirmat íntegrament la condemna.

Els fets van tenir lloc la matinada del 13 d'agost del 2016. Aleshores, el condemnat, Daniel Antonio Silva, compartia pis amb la víctima. Tots dos s'estaven en un habitatge de l'avinguda d'Extremadura de Blanes. Aquella nit, Silva va agredir l'altre noi aprofitant que estava adormit al sofà i que no es podia moure gaire perquè portava un braç enguixat. Primer li va colpejar el braç amb una defensa extensible i quan l'altre es va despertar del dolor i va caure al terra, el va continuar colpejant.

Després de picar-lo per tot el cos, Silva va agafar una catana que hi havia damunt la taula del menjador i li va començar a clavar al cap i a les cames. Després de malferir el seu company de pis, ell mateix el va fer fora de casa. Un veí va trobar el jove ensangonat en ple carrer. Arran de les ferides, la víctima va haver d'ingressar a l'hospital.

La policia, però, no va poder detenir Daniel Antonio Silva fins al novembre. Quan aquell matí, poques hores després de l'atac, els agents van anar fins al pis, l'acusat es va negar a obrir-los i s'hi va atrinxerar durant hores. Els Mossos i la Policia Local van aconseguir entrar-hi aquella tarda, després d'obtenir un manament judicial, però aleshores l'agressor ja havia aconseguit fugir per la teulada. Va estar desaparegut tres mesos, fins que la policia el va poder arrestar.

L'Audiència de Girona va condemnar l'acusat a una pena de tres anys i mig de presó per un delicte de lesions amb ús d'armes i l'agreujant de traïdoria (tot i que inicialment s'enfrontava a una condemna de 12 anys per temptativa d'assassinat). La defensa de Silva, però, no va estar d'acord amb la condemna i va presentar recurs d'apel·lació, primer davant del TSJC i després al Suprem (que és el que ara s'ha resolt). Tant un tribunal com l'altre van tirar per terra les seves tesis i van confirmar íntegrament la pena que va imposar l'Audiència de Girona.

La defensa pretenia que se li reconeguessin tres atenuants al seu client: reparació del dany, embriaguesa i legítima defensa. El Suprem, però, no n'estima cap de les tres. Pel que fa a la reparació del dany, la sentència reconeix que Silva, després de fugir, va trucar a la seva mare i la seva germana demanant-los que es fessin càrrec de la víctima (perquè eren amics). Però per a l'alt tribunal, això no s'emmarca dins el supòsit de reparació del dany, perquè han de ser «actes personals i voluntaris del responsable del delicte» (i no de terceres persones, com aquest cas).

Pel que fa a l'embriaguesa, el Suprem conclou que, en el moment de l'atac, Daniel Antonio Silva no tenia les facultats pertorbades per la ingesta d'alcohol. Entre d'altres, perquè la seva mare aquell dia l'havia vist «normal» i perquè, després de l'atac, va tenir prou sang freda com per fugir per la teulada i fer-se escàpol. I la legítima defensa queda descartada perquè la víctima dormia i tenia un braç immobilitzat.