Coincidint amb la presentació d’El Carrer, la -de moment- darrera novel·la del prolífic i notable escriptor blanenc Joan Adell, tenia lloc en un espai veí a la sala de plens, una reunió. La del Consell de Joventut de Blanes amb l’alcalde i representants de tots els grups polítics. Tema: exposar, fer palès, denunciar... les mancances que neguitegen als joves blanencs. Suposo que, per aconseguir el compromís i la implicació dels esmentats polítics, en trobar i desenvolupar solucions.

Com poden imaginar, no vaig pas anar a la sala de plens pel tema de joventut. Encara que ho hagués fet, els meus problemes en aquesta qüestió -ni més ni menys que la manca de joventut!- no me’ls pot resoldre cap estratègia, cap pla pilot, cap augment en el pressupost... És un tema biològic, que, descartades opcions dramàtiques com la de vendre l’ànima al diable (Faust), trampejo com puc.

Assegut a l’última fila m’arribava, durant la presentació del llibre, el rum-rum de la reunió dels joves. Un rum-rum que en acabar es va convertir durant uns minuts en un brunzir lleugerament molest. Que va servir, però, per atiar la meva curiositat sobre el que s’havia exposat allà al costat.

Desconec els temes que preocupen més als joves de Blanes. En tot cas m’imagino que, en general, no deuen ser massa diferents que els que preocupen a la majoria dels joves del món. O, si volen, a la majoria de joves del país. Faré, de totes maneres, per assabentar-me’n.

De moment, ni que sigui per afinitat a les dèries i aficions personals, el que més em neguiteja és l’escassa (a vegades ínfima) i recurrent manca de públic jove en actes culturals, com ara en la presentació del llibre esmentat o com passa en moltes de les representacions del teatre de Blanes. Si hi afegim a tot això, la crisi de gestió (provisional? Definitiva?) que està travessant l’espai Morralla, on entre altres activitats, s’impartia un interessant taller de teatre, el panorama resulta decebedor.

Tant de bo el rum-rum de l’altre dia no formi part, només, de l’habitual ritual de seducció que practiquen els partits polítics en temps preelectorals i es converteixin en realitats tangibles i interessants. Si unes quantes estimulen i propicien que els joves participin (activament o com a públic) en activitats culturals, encara millor!