El càmping Blanc d'Eivissa es podria deslliurar de pagar la multa de més d'1,3 milions d'euros que li va imposar l'Ajuntament el novembre del 2017 per haver ampliat les seves instal·lacions sense llicència i en uns terrenys no urbanitzables.
Segons la resolució del Jutjat Contenciós número 1 de Girona -que va admetre a tràmit el recurs del Blanc- ja s'han superat els sis mesos que tenia el consistori per resoldre l'expedient, motiu pel qual s'exonera aquest establiment de pagar la multa. Tot i això, la sentència també especifica que l'Ajuntament pot presentar un recurs d'apel·lació en un termini de 15 dies per poder iniciar l'expedient de nou, i tornar a imposar la multa d'1.340.439 milions d'euros al Blanc d'Eivissa.
Respecte a l'altre càmping sobre el qual pesa una sanció econòmica d'1,5 milions d'euros, el Bella Terra, també serà un jutjat qui acabarà resolent si ha de pagar o no la multa a l'Ajuntament de Blanes.
Segons va confirmar ahir l'Ajuntament, aquesta sentència judicial no interferirà en el tancament de les parts ampliades il·legalment d'aquests dos establiments turístics si no retiren les estructures instal·lades dins del perímetre afectat.
Un procés que el Blanc d'Eivissa va iniciar a finals del 2018 i després d'aconseguir una pròrroga de 30 dies hàbils -que són 45 dies naturals- per part del consistori blanenc. Una pròrroga que l'Ajuntament els va concedir el 21 de novembre del 2018, al·legant voler «facilitar el desmantellament del gran volum de material que hi ha» i per «no perjudicar» els clients del càmping i després que el 2 de novembre uns 300 clients del Blanc d'Eivissa es manifestessin davant la casa de la vila contra l'ordre de tancament, assegurant que desconeixien la problemàtica existent.
Aquest és només un nou capítol d'un llarg procés que es va iniciar el març del 2017, quan el ple municipal va aprovar, amb l'oposició del PP i Cs, la tramitació dels expedients de restauració de la realitat física il·legalment alterada en aquests dos establiments i la imposició d'aquestes multes.
Legalització amb el POUM
Aquesta aprovació s'hauria d'haver fet el mes de febrer d'aquell any, però en aquell moment els grups de la CUP, Batega i ICV-EUiA van amenaçar de deixar el ple si es portaven a votació les sancions, amb la sospita que l'equip de govern pretenia legalitzar aquestes ampliacions en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que s'estava tramitant en aquell moment arran de dues sentències judicials que van anul·lar el 2010.
Una sospita que es va convertir en una realitat quan en el ple d'abril del 2017 es va portar a votació aquest nou POUM, que, efectivament, incloïa la legalització de les ampliacions il·legals dels càmpings.
Després de diverses reunions, negociacions i discrepàncies entre els diferents grups municipals, i d'ajornar-se l'aprovació del nou POUM diverses vegades, finalment el Pla es va tirar endavant en el ple del mes de juny del 2017 sense incloure els càmpings, i amb el suport de PSC, ERC, PDeCAT, Cs i el PP, i l'oposició de Batega, la CUP i ICV-EUiA.
La polèmica es va reactivar el febrer passat quan el nou alcalde, Mario Ros (PSC) -nomenat el desembre del 2017 després de la dimissió de Miquel Lupiáñez-, va emetre un decret d'alcaldia en el qual s'informava el propietari del Bella Terra del tancament de la part ampliada de manera il·legal en un termini de 30 dies. Al cap d'unes setmanes, però, el ple municipal va decidir demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un informe en el qual es valorés el cas particular del Bella Terra i el del Blanc d'Eivissa.
Un informe que va arribar dos mesos més tard, i en el qual l'ACA tornava la pilota a l'Ajuntament i determinava que la decisió d'incloure les ampliacions al POUM pertany únicament i exclusiva als 21 regidors blanencs. Des de llavors, el decret de restitució de la realitat física alterada d'aquest espai està «inoperatiu».
