24 de agost de 2019
24.08.2019
Diari de Girona

Postals d'agost (3)

24.08.2019 | 01:28
Postals d'agost (3)

Ha estat casualitat i no altra cosa que la primera quinzena d'agost, i en només set dies, hagi assistit a tres concerts. Molts més que als que havia anat els últims cinc anys! No soc gaire partidari dels festivals que proliferen a l'estiu, en els quals l'espai emblemàtic o el marc incomparable que els acull acostuma a anar en contra de la qualitat dels espectacles. Amenaça de pluja, vent, escenaris petits o inadequats, cadires incòmodes, contaminació lumínica i/o sonora, etc. configuren la guarnició amb la qual el públic, en moltes ocasions, ha d'empassar-se el plat principal. Un públic entre el qual podem trobar gairebé tanta gent interessada en la proposta cultural per se, com gent que vol fer-se veure o vantar-se que «ells sí! També hi eren». Gent per a qui, sense els seus mòbils, les seves fotos i les seves selfies, la nit no tindria sentit.

La primera postal els l'envio des del Jardí Mar i Murtra de Blanes, on la nit del 16 d'agost va cantar la Maria del Mar Bonet. Vagi per endavant que durant una pila d'anys vaig ser-ne un entusiasta seguidor i que tinc quasi tots els seus discs. A Blanes, però, la cantant mallorquina no té sort. Fa pocs anys a la propera Cala Bona va fer el concert de l'Aplec de l'Amor. Un concert que es va ressentir de la mala acústica i, sobretot, del desinterès de bona part d'un públic que després d'haver-se cruspit el conill amb samfaina que, llavors, repartia l'organització, desfilava cap a casa passant amb indiferència per davant de l'escenari.

L'altra nit a Mar i Murtra, neguitejada ves a saber per què, va oferir un concert tècnicament correcte, però sense ànima, sense emoció, sense trempera. El concert d'una diva emprenyada que no va saber jugar les cartes de la seva experiència i de la bellesa de les seves cançons, transmetent una imatge de dolorós declivi. Ni un sol bis. Pel que sembla, van poder més la garbinada que va bufar i algunes llacunes tècniques que el «marc incomparable que l'envoltava». Llàstima.

La segona postal l'havia gaudit a la platja de Fenals (Lloret) la nit de Santa Maria. Allà, després de la incertesa que van provocar un parell de ruixats, en Miliu Calabuch (nebot d'en Peret), el seu quartet i el magnífic guitarrista Diego Cortés ens van regalar una hora i mitja de les rumbes més populars. « Una lágrima cayó en la arena, en la arena cayó una lágrima...». A Fenals, finalment, no van caure ni pluja ni llàgrimes, sinó una bona dosi de ritme, d'optimisme i d'alegria. I a més, gratis!

Al tercer dels concerts (cronològicament el primer) hi havia assistit el diumenge dia 11 a les ruïnes d'Empúries (Alt Empordà). Un altre lloc emblemàtic on Andrea Motis i un quartet de músics excel·lents van fer un repàs al repertori de la magnífica cantant-trompetista de 24 anys: jazz, música brasilera, fusió... Tot d'un nivell musical altíssim. Tot diluït en un espai amplíssim i funcional en què, tot i la boníssima sonorització, em va resultar impossible connectar i encara menys emocionar-me. Concerts d'estiu! Postals d'agost.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook