01 de desembre de 2019
01.12.2019

L'ATA qüestiona els models de pisos turístics de la Selva Marítima

01.12.2019 | 00:34
Lloret és el municipi amb més llicències de pisos turístics de la Selva.

l president de l'Associació Turística d'Apartaments Girona-Costa Brava (ATA), Lluís Parera, qüestiona que el model de topalls de llicències turístiques que s'ha imposat en alguns municipis de la Selva Marítima, com a Tossa de Mar o Lloret de Mar, és un model «importat de Barcelona» i que pot propiciar «intrusisme». Cal recordar que aquests dos municipis i Blanes sumen 5.745 habitatges d'ús turístic (HUT), segons dades de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes mesures, segons Parera, no ajuden a avançar en la lluita contra el problema de la il·legalitat que pateixen aquest tipus d'allotjaments sinó que generen més economia submergida: «Es tracta de moratòries unilaterals i no permeten incloure les recomanacions que es fan des de l'Associació». Segons Parera, si hi ha moratòries, aquestes s'haurien d'aplicar només en períodes de baixa activitat turística per tal d'evitar que es generin situacions d'economia submergida.

En aquest sentit, el responsable insisteix que el model de Lloret –que posa un límit de llicències turístiques per barris per tal que no es concentrin en les mateixes zones– genera especulació de preus: «Lloret ha seguit un model de zonificació per posar límits en els barris però això limita l'activitat, genera especulació i rebenta els preus», explica el president de l'ATA. «A vegades sobre el pla és molt fàcil, però el turista no vol anar a uns barris poc turístics, vol anar a barris i zones més adients. Aleshores provoques que la gent llogui pisos il·legals». En aquest sentit, l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, apunta que «els models de pisos turístics no poden seguir una liberalització absoluta perquè bloquejarien el mercat de l'habitatge».

Segons Dulsat, aquest és el factor clau que els ha impulsat a seguir un «model de zonificació»: «Segons un estudi que vam encarregar, allò ideal és que les llicències de pisos turístics no representin més del 10% del total de l'habitatge al municipi i nosaltres ens trobem al límit perquè el total d'habitatges voreja els 21.000. Per aquest motiu apostem perquè no es concentrin en una sola zona».

D'altra banda, el regidor de Tossa encarregat d'aquesta matèria, Ramon Gascons, va apuntar que tot i que es va fer una moratòria de llicències aquest estiu, anava més encarada a «regular les llicències d'apertura i no per lluitar contra pisos il·legals perquè en tot l'estiu tan sols hem tingut tres denúncies i no s'ha obert cap expedient per res més». Preguntat per com pot afrontar l'Ajuntament l'encariment del preu de l'habitatge com a conseqüència de l'augment del turisme, Gascons va destacar que «som un dels pobles més bonics de la Costa Brava i això fa que s'encareixi el preu, però sí que penso que no hauria de recaure tota la responsabilitat sancionadora sobre l'Ajuntament, caldria que estigués més repartit».


Els pisos il·legals

Des de l'ATA reconeixen que un dels grans viacrucis amb què es troben és el combat dels pisos il·legals. En aquest sentit, a Lloret s'ha impulsat un model pioner –vigent des del mes de març– a la comarca i a la província, que consisteix en la creació d'un cos format per dos inspectors municipals que realitzen visites periòdiques als pisos turístics per comprovar que tot estigui en ordre i es coordinen amb la Policia Local.

Segons l'Ajuntament, des del 2018, s'han efectuat 49 denúncies per infraccions, de les quals 14 han acabat amb expedients sancionadors. D'aquestes sancions, vuit han sigut per casos greus per no acreditar l'habilitació administrativa necessària i comporten el pagament de multes d'entre 1.500 i 3.000 euros. D'altra banda, s'han imposat tres sancions més, d'entre 750 i 1.500 euros, per habitatges on mancava el rètol informatiu que acredita que l'habitatge és un pis turístic. Tanmateix, s'ha posat una sanció de fins a 3.000 euros a un habitatge per superar l'aforament màxim i, finalment, una sanció per lloguer parcial.

L'alcalde del municipi, Jaume Dulsat, valora positivament el servei: «Sempre es poden millorar coses, però el balanç es positiu perquè ajuden a ordenar el territori».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook