El portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a Lloret de Mar, Jordi Orobitg, ha acusat l'equip de govern -format per la coalició de Junts per Catalunya (JxCat) i el Partit Socialista (PSC)- d'«ocultar» l'actualització de preus del valor de les bases cadastrals, una mesura que repercuteix directament en l'impost de béns immobles (IBI). Cal tenir present que són els ajuntaments els que sol·liciten al Ministeri d'Hisenda la revisió del valor cadastral dels immobles, per això el portaveu d'ERC assegura que «en cap junta de govern consta que s'hagi demanat aquesta actualització, per tant l'ha d'haver demanat algú de l'equip de govern o l'alcalde».

El dirigent republicà va manifestar a través de les xarxes socials la seva disconformitat amb aquests fets criticant l'actuació del govern municipal: «D'aquesta manera l'increment de l'IBI passa a ser del 6,15%. L'equip de govern ha ocultat aquesta revisió de valors, sigui per mala fe o per desconeixement, el que encara seria més greu», escrivia el portaveu.

Posteriorment, ahir, en declaracions a Diari de Girona, Orobitg va explicar que en els pressupostos aprovats no es contempla l'ingrés de l'IBI corresponent: «Calculem que amb l'actualització cadastral l'Ajuntament recaptarà uns 600.000 euros més», va puntualitzar. Segons el republicà, les explicacions que li ha donat l'equip de govern són que «la persona que se n'encarregava es va jubilar i que no cal que la junta de govern local aprovi la sol·licitud de l'actualització del cadastre». En qualsevol cas, Orobitg posa en dubte que es modifiquin els pressupostos i assegura que «molt probablement» l'Ajuntament farà una modificació de crèdit per justificar en què invertirà, si ho fa, aquests diners. Finalment Orobitg va insistir que «alguna figura, si no és el secretari, l'interventor, hauria de saber qui va demanar la revisió cadastral» i va qualificar la situació de «desori».

El mes d'octubre passat l'Ajuntament va aprovar les ordenances fiscals gràcies a la majoria absoluta de la coalició de govern. Aleshores l'IBI i l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) augmentaven un 3%. L'augment de les taxes municipals va generar rebuig entre els veïns que es van organitzar per recollir signatures i presentar al·legacions contra el batejat com a « impuestazo». Tot plegat va acabar el passat 27 de desembre quan l'equip de govern va desestimar les al·legacions i va aprovar l'increment de taxes en un ple extraordinari ple de retrets i tensions. En aquella sessió- que es va haver d'aturar per resoldre si el ple es podia anul·lar, ja que el grup de Ciutadans va presentar al·legacions als pressupostos que no es van resoldre- l'oposició en bloc va criticar que s'havia augmentat la pressió fiscal sobre els ciutadans però no s'havien reduït altres partides, com la de turisme.