No sé com estarem quan surti aquest article, però a dimecres 26 d'agost ens estem guanyant a pols un nou confinament o, en el millor dels casos, la instauració de mesures de relació i mobilitat molt més restrictives de les que hem gaudit durant bona part de l'estiu. Els joves són els qui menys segueixen les directrius i consells d'institucions i experts. D'acord, però no només ells. Hi ha molta gent (de totes les edats) que tampoc respecta ni mesures, ni protocols ni les indicacions que pengen a la porta de molts establiments. N'he viscut una experiència de primera mà al mercat del peix de Blanes (El Portal) aquesta setmana. A fora, un cartell indica que només es permet l'estada de cinc persones dins el local. De cop, entren tres senyores que sobrepassen els setanta anys. Donat que a dintre ja en som cinc, els dic que no poden estar allà i que, com fa tothom, esperin al carrer. «És que només hem entrat a mirar». Amb correcció i fermesa contesto «comprant o mirant només podem estar aquí dins cinc persones, o sigui que sis plau cap al carrer». Surten rondinant. La resta de compradors em recolzen amb la mirada. Una peixatera puntualitza: «Com aquestes tres, cada dia una bona colla; si haguéssim de controlar-ho, no podríem despatxar ni netejar». Qui ha de mantenir a ratlla els imprudents en llocs com El Portal? I a les fleques i a les botigues i als bars i als restaurants i a tants altres llocs? Els qui els regenten, la ciutadania en general, la policia? El cas de la restauració és paradoxal. Alguns sembla que hagin aprofitat la «nova normalitat» per «fer l'agost». És vox populi que, almenys durant l'estiu, molts restaurants i bars de Blanes han augmentat feina i ingressos amb relació a l'any passat. Per què? Doncs, perquè, entre altres coses, han convertit la normativa municipal que els permet ampliar l'espai de les terrasses en un augment de l'oferta de taules i cadires. Així, locals que en temporades normals oferien X places han passat a oferir-ne X+Y, i sovint amb un discutible manteniment de les distàncies recomanades. He parlat del mercat de peix i de restaurants, però només cal fer una passejada pel centre de molts pobles i ciutats per adonar-se que, d'una banda, la vella dita castellana: « A rio revuelto ganancia de pescadores» ha tingut i té plena vigència, també en temps de pandèmia. I d'una altra, per comprovar com una part molt nombrosa de la ciutadania o no entén els sovint confosos i erràtics missatges dels nostres governants o se'ls passa directament pel forro. O ens agafem seriosament això del virus (tots!) o haurem de començar a preparar terrasses, terrats, balcons, hortets i jardins particulars (els qui en tinguin) per tornar-hi a passejar durant un nou confinament.