La família de Baldiri Soler, exalcalde de Sils i presoner d'un camp de concentració d'Hamburg durant la Segona Guerra Mundial, rebrà avui els objectes que els Sils nazis quan va entrar al camp l'any 1944. Quan va ser capturat, Soler duia un rellotge de butxaca i una cadena d'or que han estat custodiats durant 70 anys als Arxius Arolsen, un grup internacional amb seu a la localitat alemanya Bad Arolsen que guarda els objectes robats de més de 2.500 presoners dels camps nazis.
En el cas de Baldiri Soler, l'entitat ja havia posat nom i cognoms a aquests objectes que van pertànyer a l'alcalde, que l'any 1939, menys d'un any després de ser nomenat, va anar a lluitar al front republicà durant la Guerra Civil.
El Centre Internacional de la Persecució Nazi, que integra el nom complet amb què es coneixen els Arxius Arolsen, no tenia constància que Soler tingués familiars vius. És el cas dels milers d'«efectes» -tal com anomenaven els nazis als objectes personals dels reclusos- que encara omplen el centre. De tot aquest llegat en va néixer l'any 2016 l'exposició «Stolen Memory», que l'entitat ha fet voltar per ciutats d'arreu del món, i que ara es pot visitar al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera. En aquest cas, qui va seguir el camí iniciat pel centre alemany van ser l'historiador Jordi Pons i l'arxivera de Cassà de la Selva, Dolors Grau. A partir de la posada en marxa de l'exposició, ambdós van interessar-se pel cas del batlle i van localitzar dues nétes de Soler que viuen a París.
Qui rebrà les pertinences de la mà de la consellera de Justícia Ester Capella serà Geneviève Picart, una de les nétes del batlle, que durant l'acte signarà un document que autoritza que els objectes formin part de la sala d'exposicions permanent del MUME.
Baldiri Soler va néixer a Cassà de la Selva l'any 1901 i va anar a viure a Sils entre el 1937 perquè hi treballava com a cap d'estació. L'abril de 1938, en plena Guerra Civil, va ser elegit regidor pel PSUC a l'Ajuntament de Sils, però un mes després va ser nomenat batlle, un càrrec que va exercir uns mesos fins que va anar al front. Exiliat a França amb la dona i la filla de 10 anys davant la derrota republicana, va ser deportat al camp de concentració de Neuengamme el 1944, i va ser alliberat el maig de 1945. Llavors va instal·lar-se a la ciutat francesa de Voló, on va viure amb la filla després de la mort de la seva dona per malaltia.
La cerca per trobar la filla
Tot just fa tres mesos, quan l'exposició «Stolen Memory» va aterrar al MUME, els objectes encara eren orfes, ja que tot i que se sabia que la filla del represaliat vivia a Voló, al nord de França, no l'havien pogut localitzar. La cerca iniciada per trobar la família de Soler va incloure l'ajuntament de Voló, els Arxius Arolsen, diversos investigadors i periodistes i també associacions memorials com ara l'Amical Mauthausen (fundada per Joaquim Amat-Piniella, autor de la novel·la autobibliogràfica K.L. Reich), i L'Amical de Neuengamme. L'impuls de l'exposició ha permès, doncs, tancar una porta oberta molts anys enrere.
Baldiri Soler va ser el presoner 30.204 del camp de concentració de Neuengamme. Va morir a l'exili, sense saber que el seu rellotge de butxaca comprat a Girona era guardat en una petita localitat d'Alemanya amb l'objectiu de poder-lo retornar als familiars i canviar de mans un llegat únic.
