A les imatges de Pedro Sánchez a Hipra quan feia les declaracions després de la visita es veia a la seva esquerra un individu fent que sí amb el cap de manera ostensible. A les de la consellera Alba Vergés, un altre individu també feia que sí tota l'estona movent el cap amunt i avall. No és una imatge nova, més aviat recurrent. No sé què diuen els manuals de comunicació audiovisual (estic segur que han estudiat aquest fenomen), però repassant mentalment les compareixences de polítics davant les càmeres sovint trobem al seu costat un home o una dona que va fent que sí amb el cap amb vehemència. Com si el que diuen els líders no tingués prou força o veritat en si mateix i el seu moviment d'assentiment els avalés i reforcés. Em fan venir al cap mots com secundaris, pilotes, llepaculs... O per dir-ho de manera amable i col·loquial, «palmeros». Tot això només és possible captar-ho en la seva més genuïna expressió en imatges de vídeo o televisió. En una fotografia el «palmero» només pot transmetre el seu suport i/o adhesió absoluta al líder amb un somriure que va de la boca a les orelles i una mirada embadalida. La gent dels partits o dels governs coneixen amb certesa, més i millor que jo els seus «palmeros». I segurament les altres tasques que desenvolupen. Vull pensar que no es guanyen el sou només fent de «palmeros». Encara que en aquest país i aquest estat nostres mai se sap.
Qui, d'un temps ençà, està guanyant prestigi i protagonisme -i vull pensar que propicia guanyar als seus treballadors un sou raonable i digne- és Hipra. Aquesta empresa ubicada a Amer (la Selva) és capdavantera en investigació i producció farmacèutica veterinària però aposta, també, per noves i rellevants aportacions en salut humana. És un luxe per a la nostra comarca comptar amb empreses com aquesta. Quantes n'hi ha, però? Les podríem comptar amb els dits de les mans? Segurament. Aquí, amb un desequilibri notable entre els municipis d'interior i els costaners, el desenvolupament econòmic es va anar decantant pel turisme i la construcció. Així van créixer Lloret, Tossa i Blanes. Creixements amb peus de fang que van degradar l'entorn i el patrimoni natural. Creixements que van generar, sí, molts llocs de treball, però sovint precaris i la fragilitat dels quals l'actual pandèmia ha posat en evidència de manera descarnada. Amb 20 o 30 empreses com Hipra i una política turística i urbanística, que no segueixi malmetent i/o enlletgint el territori, podríem mantenir i redreçar una comarca encara raonablement envejable. Hi ha, però, vents que baixen del veí Baix Empordà, on sis municipis reclamen una millor definició del Pla Director de la Costa Brava i que ara mateix em sembla difícil esbrinar amb certesa cap on apunten.
