Lluís Huguet ha estat més de trenta anys fent de bàrman als seus propis locals d’oci nocturn de Girona, alguns tan mítics com La Trumfa, Azimut o Biaix. Ara recull els records d’aquells temps en el llibre «Quina barra!», que acaba de publicar.
S’ha de tenir barra, per fer de bàrman?
Una mica. Si no, et pugen a sobre.
Vostè n’ha tingut sempre?
No. A tenir barra, n’he après darrere de la barra.
És un tòpic, dir que Girona és grisa i avorrida?
Era veritat aleshores, quan vaig començar. Ha canviat molt, ara es fan concerts, hi ha molts estudiants, més animació... Abans a Girona hi havia quatre bars i tots ens coneixíem.
Quin valor, obrir un bar de nit en aquella època.
Teníem vint anys, ens atrevíem a tot.
Van ser temps difícils?
Al llibre hi surten unes quantes històries dures. Una vegada em van posar una navalla al coll. I altres situacions semblants. Sobretot quan estàvem al Barri Vell. Va arribar un moment que El carrer dels torrats era Harlem.
Compari la nit gironina actual amb la de fa trenta anys.
Ja no surto, però pel que em diuen els fills, la cosa està molt apalancada. Hi ha molts menys bars de nit, a penes queda una discoteca...
Hem anat a menys, en temes de diversió noctàmbula?
Sí, i és una cosa estranya, perquè a l’època de l’alcalde Nadal, es reprimia molt però hi havia molta oferta. Ara l’Ajuntament no és tan repressiu, i hi ha menys oferta. Potser la pandèmia ha tancat bars, també.
Ja que esmenta en Nadal, al llibre no el deixa gaire bé.
Era molt repressiu, les nostres relacions eren molt tenses. Ni recordo quantes vegades em va tancar La Trumfa.
Ell diria que amb raó.
Abans que fos meva, no l’havia tancat mai i hi passava el mateix.
Els veïns són els grans enemics dels bars de nit?
Sí, i potser amb raó. Per això uns quants bars li vam proposar a en Nadal crear una zona de diversió nocturna on ara hi ha l’Hipercor, a on duríem els bars. Llavors allà no hi havia res, no molestaríem a ningú. No es va fer mai.
Deia a les cambreres que vestissin sexi?
No, això no ho he fet mai.
A fe que hi anaven, en sóc testimoni.
Perquè volien. El sol fet d’insinuar que vestissin sexi em semblaria masclista. Ara, si les cambreres vesteixen sexi, millor pel bar, això és un fet. Li asseguro que vénen molts més clients (riu).
Què és el pitjor de la nit?
La vida que t’obliga a portar. Qui treballa de nit, porta la vida girada. Treballes quan els altres fan festa, treballes de nit i els altres de dia, desconnectes de molts aspectes de la vida... A més, la vida familiar és pràcticament impossible, si no ho és del tot. Comporta molts problemes.
I també moltes temptacions?
També.
Hi queia?
És clar, la carn és feble per a tothom, no només per als clients (riu). Fer de bàrman m’ha donat molta diversió, molt de sexe, molts problemes i molts mals rotllos. També separacions. M’ha donat tot el bo i tot el dolent.
Ha valgut la pena?
Vaig començar estudiant Dret, però va arribar un moment que vaig veure que no seria feliç. Crec que amb els bars ho he sigut. Sí, ha valgut la pena.
