Es diu Amira, va néixer a Vitòria i, tot i que no ha fet encara els quatre anys, en fa més de tres que viu separada de la seva mare. Amb tan sols cinc mesos el seu pare la va segrestar. Des d'aleshores viu a Orà (Algèria) a més de mil quilòmetres de casa seva. Maider, la seva mare, viu per recuperar-la. Una batalla que va arrencar el mateix dia del segrest, el 3 de maig del 2018. Aquell dia va quedar gravat a foc en la vida de la jove basca. També en la de la seva família. Aquell dia va començar l'infern.

Es van conèixer el juliol del 2016, un any abans de néixer Amira. Quan Maider ho va explicar a casa tot hi jugava en contra, el currículum d'ell no era bo. Però no va fer cas dels avisos. L'amor va començar amb mentides: la noia tenia 17 anys i Mohamed el-Habib Cherifi, tot i que va fingir tenir la seva edat, s'acostava als 20. No seria el seu únic engany. Cherifi li va prometre llibertat, bona vida i amor etern. Amb el pas dels mesos, els somriures es van convertir en crits, domini i control. Es van imposar les prohibicions. Les escenes violentes van anar en augment.

En aquest clima hostil, va arribar l'embaràs. Tot i que mai hi va haver dubte de seguir endavant, l'Amira es gestava en un ambient violent. Es van accentuar els insults, van arribar les agressions. El desembre del 2017, a Vitòria, va néixer la petita. Maider acabava de fer els 18 anys, feliç per l'arribada de la seva filla, patia la violència en silenci.

Viatge i segrest

Quan l'Amira estava a punt de fer cinc mesos, Cherifi va organitzar un viatge a Algèria per a tots tres. Anaven a conèixer la seva família paterna. La família de Maider va tornar a demanar una treva. La petita Amira va néixer amb un buf al cor i, com que estava sent controlada mèdicament, preferien que un viatge tan llarg es posposés. No hi va haver debat. L'1 de maig va arrencar el viatge. El mateix dia van arribar a Orà. Es va creuar frontera i límit, va arribar l'horror.

Cherifi volia convertir la seva filla en musulmana. Les seves converses se centraven en això, en religió i creences. Al taxi, tot just arribar a Orà, va agredir Maider i la va agafar del coll. Només un parell de dies més tard, el 3 de maig, va portar a terme el segrest. Després d'una escena amb agressions i insults, l'algerià va amagar la petita, va fer fora Maider de casa i la va portar a l'aeroport. Li va dir que si no agafava aquest avió, no tornaria a veure la seva filla. Maider, amb por, va marxar, però va ser igual, mai va tornar a tenir-la. La petita mai va tornar a casa.

Tornada a Espanya

Després de l'arribada de Maider a Espanya, la seva exparella va abandonar Orà i es va instal·lar també a Vitòria. Va venir sol. A la nena, segons es va demostrar després, la va deixar al país algerià amb uns amics (i altres vegades a casa de la seva tia paterna). A Vitòria, el Jutjat de Violència de Gènere va dictar les primeres mesures: ordre d'allunyament, prohibició de treure la menor de territori nacional i retirada de passaport. Se les va saltar totes. Al setembre se li va retirar la pàtria potestat. No va afectar en res. La nena va continuar retinguda. A Espanya només hi era ell. De l'Amira no hi havia notícies. Era en parador desconegut.

Robatoris, violació i armes

L'Ertzaintza va documentar diversos delictes menors que donaven fe que l'algerià era a Espanya. La petita Amira, mentrestant, continuava retinguda a Algèria. La justícia algeriana, en aquest cas, va considerar l'abandonament i va donar l'esquena al pare, però Maider mai li va atorgar cap dret. A la nena la van portar a un Centre Social algerià. A milers de quilòmetres, Cherifi, malgrat l'ordre d'allunyament i els dispositius de vigilància, seguia a Espanya assetjant Maider sense fre.

Després de saltar-se l'alarma policial, l'algerià va desaparèixer. Només mesos després es va localitzar a la petita. Mai havia sortit d'Orà. Poc després, una ordre dictada per França donaria més pistes de la trajectòria del seu pare: el febrer del 2021 es va dictar Ordre Europea de Detenció pels delictes comesos els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre del 2020 en diferents regions del país gal. Al pare de l'Amira se l'acusa, segons ha pogut saber CASO ABIERTO, de ser presumpte responsable d'una organització criminal que hauria comès –entre altres delictes– agressió sexual amb arma, detenció il·legal, extorsió i robatori amb violència en territori europeu. A més, ell està acusat com a presumpte autor de dues violacions més, fent servir una arma blanca. Amb el seu nom en el focus de totes les policies europees, va fugir cap a Orà.

La batalla judicial

Localitzada la nena, coincidint pràcticament amb la tornada de Cherifi al seu país, Maider va viatjar a Orà per sol·licitar judicialment la custòdia (a Algèria) de la petita. Han sigut set mesos en què la jove de Vitòria ha estat allà, vivint a casa del bisbat francès, per esperar la sentència. Només així ha pogut veure la seva filla, en comptades ocasions, amb vigilants i temps planificat. El 14 de març es va pronunciar Algèria: l'Amira va tornar amb el seu pare. Es va recórrer la sentència. El 25 de març van denegar el recurs de Maider.

Condemnat a Espanya per violència masclista, i retirats tots els drets del pare sobre la menor al nostre país, la justícia espanyola xoca amb l'algeriana i aquesta última s'imposa. No importa que a ell li hagi sigut retirada la pàtria potestat a Espanya. No importa que s'hagin establert mesures perquè no s'acosti –ni tan sols en règim de visites– a la petita. No importa que s'hagi dictat una ordre europea de detenció. Algèria dicta que la petita, Amira, ha de viure amb el seu pare. No hi ha possibilitat d'apel·lació ni de recurs. En tenen motius, argumenten, té arrelament. Maider, la seva mare, està «condemnada» a no estar amb la seva filla, perquè, li diuen, no sap àrab. Investigada en cada pas, perquè tot suma en contra, l'idioma és argument i raó de pes per a Algèria per separar-la de la seva petita.